El repertori de Dembélé
El partit de Dembélé contra el Leganés ha reivindicat la seva elecció, l’esforç del club per fitxar-lo i l’aposta de Valverde aquesta temporada per consolidar-lo a l’equip, però també ha deixat en evidència els que fa dos mesos plantejaven treure-se’l de sobre tan aviat com fos possible. No és només un partit. Fa moltes setmanes que Dembélé no deixa de créixer en adaptació al joc del Barça i també en aportació individual(13 gols i 5 assistències a rebuf de Suárez, 15 i 7), però la seva primera part abans-d’ahir, en absència de Messi, va descobrir el repertori més complet fins ara d’un jugador que és clau per a les aspiracions del Barça de recuperar el terreny perdut a Europa.
El davanter francès va utilitzar constantment el seu regat, el canvi de ritme o la velocitat per generar superioritats a la zona de tres quarts, o per arribar fins a la cuina i assistir, o per projectar en profunditat a Suárez, a Sergi Roberto i a Jordi Alba. La jugada de l’1-0 va ser una metàfora del seu rol en el partit, ja que va fer la jugada que només fa Messi, agafant la pilota a tres quarts de camp per iniciar una diagonal des de la dreta, regatejant per guanyar-se el dret a decidir el següent pas, esperant el moment per fer l’obertura desequilibrant a Jordi Alba i arribant amb avantatge a l’àrea per finalitzar al primer toc amb molta precisió la magnífica (una més) assistència del lateral.
Tenir dos jugadors com Messi i Suárez, capaços de marcar més gols que cap altre equip de la lliga (33) és una arma poderosa, però també una dependència evident i Dembélé redueix aquesta dependència i, per tant, fa l’equip més perillós, més imprevisible i més difícil de controlar.
El Barça busca fa dies un 9 bo, bonic i barat, o, dit d’una altra manera, contrastat, que conegui la lliga, garanteixi rendiment en els pocs partits/minuts que Suárez descansi i, naturalment, que accepti aquest rol gairebé residual. Segurament és més difícil encertar en la diana amb aquest fitxatge que encertar-la amb fitxatges com el de Dembélé o com el del migcampista de l’Ajax Frenkie de Jong, en els quals es detecta ràpidament no només el talent i la personalitat del jugador sinó també la seva idoneïtat. A partir d’aquí, el fitxatge només depèn de l’interès que hi posi el club.