Tots plegats ens equivoquem. I molt. Que les estrelles de l’esport vulnerin els valors de l’esport com si res, entrin i surtin dels jutjats com herois, amb un somriure d’orella a orella i no tinguin una resposta de la societat com cal, no s’ajusta al que realment els hauria de passar en un entorn exigent. Com a qualsevol. En lloc de reclamar-los una conducta com a model del que han de representar i representen per a molts, en lloc de reprovar-los i renyar-los públicament, els demanen autògrafs. Els periodistes fem un paper galdós. Ens oblidem de l’enrenou que té el portuguès amb Hisenda, motiu de la visita al jutjat per pactar una condemna, i li acostem els micròfons per preguntar-li pel temps que fa a Madrid. Vergonya aliena per rendir-nos als encants que els adornen per ser qui són i fer el que fan amb una pilota als peus. Amb Messi es va viure una situació semblant. Entrava a un jutjat i semblava que anava a recollir un premi. Els seus seguidors s’obliden de tot i, malgrat que tothom és innocent fins que no es demostra el contrari, l’espectacle no és gaire encoratjador ni model de res. Va passar amb Messi amb els seus problemes amb Hisenda i els crits de suport d’alguns seguidors i ha passat ara amb Ronaldo. Ara bé, és ben diferent el tracte que en fan alguns mitjans informatius. Ben tous amb Ronaldo malgrat que la multa és superior a la de l’argentí i sense miraments amb Messi en el seu moment destacant la multa econòmica que ha pagat. Ara els mateixos mitjans són complaents amb Ronaldo, que s’ha retratat amb una multa d’un grapat de milions que pot pagar com qui no vol la cosa. I encara n’hi queden molts més. Segur.

Se sap que les interpretacions dels assessors fiscals dels esportistes i les dels gestors d’Hisenda sovint no són gens coincidents. Que les lleis penalitzen alguns esportistes pels ingressos que tenen i per la durada de la seva vida professional. Hi ha parers diferents que segons el tractament que tenen acaben als jutjats per no pagar els impostos que els reclamen. És veritat que s’han fet lleis per no molestar i ajustar els impostos que havien de pagar les estrelles i els grans executius. Mal exemple per un tracte que si algú vol que siguin model d’alguna cosa la societat mai no pot acceptar. I es veu que definitivament alguns, amb diners, ho solucionen tot. Segons quines irresponsabilitats tenen un preu.