Dret de retenció
Quina cosa més antiga. I més injusta. Dret de retenció. Era la negació dels drets dels esportistes federats, que patien un control extrem fins al punt que el club que tenia els seus drets, el que els tenia fitxats, no permetia un canvi de samarreta com si res. Ni per res. Ni dels professionals ni dels aficionats. Ni dels més menuts. Ningú no es movia sense autorització del seu club, amb la possibilitat de retardar-ho sense contemplacions per sempre més. Una mena de segrest esportiu, encara que jurídicament es contempla el dret de retenció per altres aspectes. I qualsevol protesta o reclamació es resolia amb una declaració contundent de rebel·lia. O jugaves en el club que tenia la llicència federativa o no ho feies enlloc. Cap problema. Això va fer que Quini, per exemple, arribés al Barça amb els trenta anys fets. No podia sortir de l’Sporting sense l’autorització del club, i mira que era un dels davanters més cotitzats que hi havia en el futbol professional al final dels anys setanta.
Va desaparèixer el dret de retenció però els clubs es van inventar les clàusules per fer una funció similar i aconseguir diners en cas de traspassos o per intentar impedir-los posant unes xifres astronòmiques que en algunes ocasions s’ha vist que no impedeixen cap moviment. Va desaparèixer el dret de retenció amb protestes dels futbolistes i unes quantes vagues. Ara es fan valer els drets de formació.
Si els pares volen que els seus fills facin esport han de pagar. Abans, alguns clubs et demanaven com a molt que algú de la família fos soci. No calia passar per caixa per jugar. Tothom és benvingut si paga. I és el de sempre. Els clubs, alguns clubs amb pretensions esportives que van més enllà de les seves pròpies capacitats formatives, pesquen on poden i fitxen a dojo, a casa dels altres. Els fan la feina clubs considerats més modestos. I amb objectius ben diferents. De la voluntat d’una pràctica social a les pretensions competitives hi ha un món i una manera de treballar i entendre la formació esportiva. Conceptes diferents de clubs.
Al nostre dia a dia sembla que el dret de retenció esportiu sigui vigent. Alguns voldrien –i els agradaria– aplicar el dret de retenció fora del món de l’esport. Només cal donar un cop d’ull al nostre voltant per veure com s’interpreta, per exemple, la justícia. No avancem.