El millor mercat, el de proximitat
El primer equip de l’Espanyol, tal com era de preveure, està patint una recessió esportiva. La pobre inversió en fitxatges i el desgast natural d’una plantilla curta han portat l’equip a notar en excés les baixes. La primera que va afectar-los va ser la de Mario Hermoso; després, la de Sergio García, seguida de la de Marc Roca, i, per acabar-ho d’espatllar tot, la de David López. Quatre intocables d’una plantilla que té poc fons d’armari contrastat, en un any en què ha començat com un tro, s’ha acabat tornant en contra. El que cal fer és evident; anar al mercat i reforçar dues o tres posicions per mirar de tornar a ser competitius. Un davanter per acompanyar i suplir si calgués, Borja i Sergio, un migcampista per fer el mateix amb Roca i Darder i un defensa central per cobrir les eventualitats que puguin afectar David López o Hermoso. En el marc teòric és així de senzill. Però, a la pràctica, portar jugadors d’un perfil alt per apuntalar l’equip és car i col·lideix amb els límits salarials. Aquí és on, un cop més, apareix la figura d’Òscar Perarnau, assenyalat injustament les darreres setmanes com a responsable de la davallada en el rendiment de l’equip, per fer compres de proximitat. I, mentrestant, els dirigents del club, encapçalats pel president, Chen Yansheng, exploren el mercat asiàtic buscant oportunitats de negoci i dient obertament que cal incorporar jugadors xinesos per captar l’atenció del monstruós mercat asiàtic. Bé, primer caldrà estabilitzar la situació a casa abans d’anar a buscar reclams exòtics, no?