El fitxatge del xinès Wu Lei per l’Espanyol, més enllà de ser una bona operació d’expansió, malgrat que no se’ns hagi dit el cost, penso que també tindrà un rèdit esportiu a mitjà termini. Ara bé, el que es necessita en aquest moment és fer reaccionar l’equip, i probablement els que ho facin seran els que ja hi són. Si hi ha alguna posició que s’hauria d’haver reforçat, per mi, és l’eix de la defensa. Amb un central que millorés les prestacions de Duarte i Naldo, que permetés a David López jugar de migcampista amb Roca i Darder. Wu Lei és una operació idònia a l’estiu, amb marge per adaptar-lo, i no ara, en el mercat d’hivern, quan apareixen les urgències. Amb tot, si l’oportunitat s’ha donat ara, benvingut sigui. El que sí que tranquil·litza és que Chen Yansheng l’hagi fitxat. Estem davant la confirmació que es creu el projecte i que se’l fa realment seu. La millor manera d’estabilitzar la situació davant els dubtes del compromís real del màxim accionista és aquesta, una aposta decidida pel mercat asiàtic amb el millor futbolista del país més poblat del planeta. De fet, entre les diferents xarxes socials, l’Espanyol ha crescut en mig milió de seguidors des de l’arribada del jugador xinès, i en el debut de Lei davant el Vila-real, 40 milions de xinesos van veure en directe el partit per televisió. L’obertura al mercat és bestial i s’ha d’aprofitar. Vull pensar que els gestors de l’Espanyol ja han calculat què passaria si Wu Lei jugués en un Espanyol immers en competició europea i lluitant per coses majors que no pas la permanència.