Dimecres, un cop més, Messi va cedir un penal a un company, en aquest cas, a Philippe Coutinho. Era el minut 13, amb 0-0 al marcador, o sigui, amb el Barça, eliminat, i el 10 va decidir no xutar el penal. Per què? Va tenir por del moment? Impossible! No hi ha al món cap futbolista que toleri la pressió millor que ell. De fet, per aquí trobaríem algunes de les principals diferències respecte a la resta dels grans jugadors de l’univers futbolístic. Descartem aquest argument.

Potser des de la seva nova condició de capità de l’equip Messi va pensar en el col·lectiu. A vegades, per allò dels equilibris de vestidor, cal fer gestos per a la recuperació d’un dels seus membres. És evident que el moment de Coutinho és delicat. El rendiment de Dembélé (i el seu propi) el va arrossegar a la banqueta, però la lesió del francès l’ha tornat a situar en l’onze inicial. Però les seves sis darreres actuacions –cinc com a titular– havien estat decebedores. El 7 blaugrana, a més, ha viscut aquest període capcot, trist i desanimat, conscient que no està complint les expectatives. I el vestidor ho sap. I Messi, també. Va ser aquesta la raó? Va voler Messi animar Coutinho cedint-li el protagonisme? Potser sí. En aquest cas, gran capità. I gran gest del brasiler, amb personalitat, assumint el risc d’un error que l’hauria condemnat socialment.

El debat sobre la matèria ens obliga a introduir un nou element, més estadístic, sobre la relació numèrica de Messi i els penals. L’argentí n’ha tirat 87 i n’ha transformat 66, o sigui, n’ha fallat un de cada quatre que ha tirat. En aquesta faceta, diríem, el 10 és humà. Dimecres, contra el Sevilla, li va donar la pilota a Cou i el 2 de setembre, contra l’Osca, va fer el mateix amb Luis Suárez. L’uruguaià també va fer gol. De fet, aquesta temporada, al Barça li han xiulat sis penals a favor però només un (jornada 12 de lliga, Barça, 3-Betis, 4) l’ha llançat Messi. Amb les dues cessions de penals ja explicades, n’hem d’afegir tres més en dies en què el 10 no jugava (dos, anotats per Suárez i un més, per Coutinho). En definitiva, sis penals, sis gols. I només un marcat per Messi. Com que tot el que té a veure amb ell és extraordinari, la pregunta seria: el grau de maduració de l’argentí és tan gran, fins i tot, per entendre que el millor per a l’equip és alternar les responsabilitats dels xuts dels penals? Si fos el cas hauríem de parlar d’un nou element de l’excel·lència d’aquest heroi de l’esport?

I dit això, algú creu que si hi hagués un penal en la final de la Lliga de Campions no el tiraria Messi? Tornem a l’inici. L’argentí és tan generós que en un escenari de tanta pressió no delegaria, assumiria la responsabilitat sense fugir d’estudi, sobretot, per evitar les possibles conseqüències negatives per a qualsevol company. És el capità. És el número1 i, malgrat que els penals, sovint, l’acosten a la condició humana, quan toca posar-se davant del perill, sol, s’hi posa.