El destí, capriciós, ha provocat que el reusenc Sergi Roberto tornés a ser protagonista just la setmana que la lliga professional va sancionar el Reus per tres anys, després del desastre perpetrat per Oliver, del qual pagaran les conseqüències els aficionats i la història del club. Una notícia pèssima per al futbol català provocada per una gestió lamentable, tot i que no entenc massa per què ara, que hi ha garanties amb els propietaris americans, no es pot rebobinar.

Polivalent, el del Baix Camp va tornar a demostrar en el seu gol que té una gran capacitat per arribar amb la força i la contundència suficients a l’àrea contrària encara que vingui de lluny i va marcar. De fet, sempre que el Barça guanya per 6-1, Sergi Roberto marca. Ha fet molt bons partits des de fa temps, però en l’imaginari blaugrana sempre es recordarà el seu gol miraculós contra el París Saint Germain, que va permetre l’accés a quarts de la Champions –la caiguda de Roma– i el partit sublim que va fer al Bernabéu amb les eleccions del 155, el desembre del 2017, encara molt calentes. Em va semblar molt injust que no el convoquessin per jugar el mundial. Quan Lopetegui va ser fulminat abans de l’inici perquè tenia un acord amb el Madrid, vaig entendre el perquè.

El 6-1 de copa contra el Sevilla no va ser gens fàcil. Sense Cillessen no hauria estat possible. El millor porter suplent del món va fer una aturada impossible quan va treure una mà que va desviar la pilota perquè anés a petar al pal i va aturar un penal. Resem perquè no marxi. Resem primer, però, perquè es recuperi i pugui jugar la final. Pobre, es perdrà l’eliminatòria de semifinals contra el Madrid per una lesió en un entrenament. Això sí que és estar de pega.

Esperem que Messi, que ahir va donar un ensurt en la segona part contra el València i es va abstreure voluntàriament del joc des que va ser atès, pugui jugar dimecres contra els blancs, perquè el necessitem. Una vegada més, l’argentí feia un partit escandalós –dos gols i l’equip absolutament a l’esquena– i els tres punts estaven més a prop a pesar d’un rival costerut. De més jove probablement hauria seguit esprintant i potser s’hauria trencat encara més. En el seu procés de millora constant també ha après a dosificar-se i prioritzar.