La banqueta del Barça Lassa

Aquest pro­per dis­sabte farà un any que Sve­tis­lav Pesic va obrir la segona etapa a can Barça. El tècnic serbi –i ell n’era total­ment cons­ci­ent– hi tenia molt més a per­dre que a gua­nyar, ja que l’equip era un nàufrag a la deriva, que acu­mu­lava decep­ci­ons i frus­tra­ci­ons.

És una evidència que Pesic ha rever­tit la inèrcia d’una secció que ja no és que havia dei­xat de gua­nyar títols, sinó que ni jugava finals. El Coach va gua­nyar la dar­rera copa a Las Pal­mas –pri­mer i únic gran títol del Barça Lassa en les últi­mes qua­tre tem­po­ra­des– i enguany l’ha fet recognos­ci­ble. Ha dotat el seu joc d’iden­ti­tat pròpia i pòsit com­pe­ti­tiu, fins al punt de recu­pe­rar con­tinuïtat gua­nya­dora, pel que fa a resul­tats, i la con­fiança del Palau. Encara no s’ha fet res, però venint d’on es venia ja és molt que es planti al febrer com a líder el soli­tari a l’ACB (16-3) i havent recu­pe­rat el to que se li pres­su­posa en l’Euro­lliga a un equip com el blau­grana. Té ben enca­rat el passi al play-off i depèn d’ell mateix per aca­bar en el Top 4. Arri­bats aquí i sense el neguit implícit dels cur­sos ante­ri­ors, és impres­cin­di­ble que la par­cel·la exe­cu­tiva defi­neixi quin és el full de ruta de futur. Si real­ment creu que Pesic, amb tot el que suposa, és l’home des­ti­nat a coman­dar la nau a mitjà ter­mini, li ha d’ofe­rir la reno­vació. I per què no ara? Així es reforçaria la idea i s’injec­ta­ria con­fiança a l’hora d’enfi­lar el tram deci­siu de curs. Espe­rar pot trans­me­tre inse­gu­re­tat o dub­tes. O que pot­ser hi ha un pla B en l’horitzó.