Opinió

La banqueta del Barça Lassa

Aquest proper dissabte farà un any que Svetislav Pesic va obrir la segona etapa a can Barça. El tècnic serbi –i ell n’era totalment conscient– hi tenia molt més a perdre que a guanyar, ja que l’equip era un nàufrag a la deriva, que acumulava decepcions i frustracions.

És una evidència que Pesic ha revertit la inèrcia d’una secció que ja no és que havia deixat de guanyar títols, sinó que ni jugava finals. El Coach va guanyar la darrera copa a Las Palmas –primer i únic gran títol del Barça Lassa en les últimes quatre temporades– i enguany l’ha fet recognoscible. Ha dotat el seu joc d’identitat pròpia i pòsit competitiu, fins al punt de recuperar continuïtat guanyadora, pel que fa a resultats, i la confiança del Palau. Encara no s’ha fet res, però venint d’on es venia ja és molt que es planti al febrer com a líder el solitari a l’ACB (16-3) i havent recuperat el to que se li pressuposa en l’Eurolliga a un equip com el blaugrana. Té ben encarat el passi al play-off i depèn d’ell mateix per acabar en el Top 4. Arribats aquí i sense el neguit implícit dels cursos anteriors, és imprescindible que la parcel·la executiva defineixi quin és el full de ruta de futur. Si realment creu que Pesic, amb tot el que suposa, és l’home destinat a comandar la nau a mitjà termini, li ha d’oferir la renovació. I per què no ara? Així es reforçaria la idea i s’injectaria confiança a l’hora d’enfilar el tram decisiu de curs. Esperar pot transmetre inseguretat o dubtes. O que potser hi ha un pla B en l’horitzó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.