Qüestió de supervivència

“La neces­si­tat exi­geix més que l’abundància.” Així va ence­tar Mar­celo Bielsa una de les seves memo­ra­bles rodes de premsa. L’entre­na­dor argentí sem­pre dei­xava dis­cur­sos pro­funds, a vega­des massa car­re­go­sos, però didàctics de cap a peus. El que Bielsa volia dir és que quan tot fun­ci­ona bé, tenim espai per a la rela­xació. Quan la cosa rut­lla, no importa si ens des­pis­tem una mica perquè estem en una inèrcia posi­tiva que fa que tot encaixi. En canvi, quan estem ficats en una situ­ació com­pli­cada, no val a badar. Qual­se­vol error es paga car. Un petit detall et pot con­dem­nar al fracàs. Ja han pas­sat vint-i-dues jor­na­des de lliga i hi ha cer­tes coses més o menys clares: el Barça segueix al cap­da­vant amb puny de ferro, el Madrid està començant a tro­bar un bon nivell i el València ha res­sus­ci­tat d’entre les cen­dres. La part més emo­ci­o­nant, però, està més avall. Entre l’onzè (Lle­vant) i el divuitè (Rayo) hi ha només qua­tre punts de distància. És a dir, que entre la zona mit­jana de la taula i el des­cens, vuit equips s’api­lo­nen en només un par­tit i escaig de diferència. La boge­ria abso­luta.

Equips que han aga­fat una inèrcia tan nega­tiva que han pas­sat de mirar a Europa amb il·lusió a fer un cop d’ull al des­cens amb pànic. És el cas de l’Espa­nyol, que acu­mula només qua­tre punts dels últims trenta-tres pos­si­bles. Els recur­sos ofen­sius de Fer­reyra i Wu Lei pro­me­ten millo­rar la dinàmica de l’equip blanc-i-blau. El Girona també passa per greus pro­ble­mes de resul­tats. Ja acu­mula deu jor­na­des sense sumar cap victòria, i això l’ha enviat direc­ta­ment a la part baixa de la clas­si­fi­cació. A diferència de l’Espa­nyol, l’equip d’Euse­bio no ha incor­po­rat efec­tius en atac durant el mer­cat d’hivern, con­fi­ant-ho tot a l’ins­tint gole­ja­dor de Stu­ani, la recu­pe­ració del millor nivell de Portu i la irrupció dels joves valors de la casa, com ara Porro, Paik i Valery. També s’està com­pli­cant la vida el Valla­do­lid, que veu com aque­lla soli­desa defen­siva que tenia s’està diluint. Hi ha dos transatlàntics a punt de nau­fra­gar: el Vila-real i el Celta estan immer­sos en una lluita que ningú espe­rava a causa dels pro­ble­mes defen­sius que tenen. Altres han millo­rat des de fa algu­nes set­ma­nes i somien en una sal­vació que fa algun temps sem­blava més llu­nyana. L’Ath­le­tic, el Leganés, el Rayo i un Osca que sem­blava sen­ten­ciat, han posat pebre a la part baixa. Hi ha la sen­sació que cada set­mana hi ha par­tits vitals. Que cada enfron­ta­ment és una qüestió de super­vivència.