I vam quedar a zero, a Lió...

A Lió s’havia de donar un cop de puny sobre la taula i no el vam donar. “Si dimarts no millo­rem, ho pas­sa­rem mala­ment”, adver­tia Gerard Piqué després de l’1 a 0 al Valla­do­lid. I és que el Barça no va arri­bar a la cita en les con­di­ci­ons idònies. Amb tot, l’equip va jugar amb men­ta­li­tat i acti­tud nota­bles con­tra l’OL. Supe­rior al rival, però gro­lle­ra­ment imprecís en atac. Una actu­ació cor­recta, però insu­fi­ci­ent. La Cham­pi­ons exi­geix molt més.

Només va fal­tar el gol? Sobre el par­ti­cu­lar, Val­verde afir­mava: “Si el meu equip falla molts gols, em fas­ti­gueja però em deixa tran­quil.” Doncs a mi no. La reflexió pot colar en clau de lliga, en què pots con­fiar que més d’hora que tard la dinàmica can­viarà, però no si par­lem de la Cham­pi­ons, en què qual­se­vol detall és deter­mi­nant. A Europa no es pot per­do­nar. I per què ens va fal­tar gol? El zero de Lió pre­senta una relació causa-efecte evi­dent: les capa­ci­tats de dese­qui­li­bri i de defi­nició, de ser precís i més ràpid en l’exe­cució que l’adver­sari, depe­nen en gran mesura del to físic i men­tal. Pre­gunta: els dos fut­bo­lis­tes més deter­mi­nants (i gole­ja­dors) del Barça van dis­pu­tar el par­tit fres­cos i en les millors con­di­ci­ons? Res­posta: rotun­da­ment, no. Messi i Suárez eren els qui més s’hau­ria d’haver dosi­fi­cat, el gener i el febrer. I ambdós ho han vin­gut jugant pràcti­ca­ment tot. No és d’estra­nyar, per tant, que Messi no tin­gui aque­lla “marxa de més”, aquell punt d’acce­le­ració que ves­teix de super­he­roi el millor juga­dor de la història i que et pro­du­eix la sen­sació recon­for­tant que, passi el que passi, la cosa aca­barà bé.

Paral·lela­ment, en l’estat de forma lamen­ta­ble actual, Suárez és una nul·litat que resta. Fou injus­ti­fi­ca­ble que Val­verde no l’enviés a ell a la dutxa en lloc de a Dembélé; i, d’altra banda, que el seu subs­ti­tut natu­ral sigui Boa­teng sona a broma pesada (i consti que la culpa no és de Kevin Prince, sinó dels qui han reco­ma­nat i auto­rit­zat l’adqui­sició).

En defi­ni­tiva, que amb Messi i Suárez ben dosi­fi­cats ja tindríem l’eli­mi­natòria a la but­xaca. Estic con­vençut que pas­sa­rem a quarts, però, lle­vat que s’esde­vin­gui un canvi de guió radi­cal, no con­fio que pro­gres­sem gaire més. La Cham­pi­ons exi­geix pri­o­rit­zar i ser radi­cal en les rota­ci­ons i deci­si­ons a pren­dre, i la manera d’actuar de Val­verde –que sem­bla afron­tar-la com una com­pe­tició més– no va en aquesta línia. En abso­lut.