Opinió

I quatre atletes desapareixen

L’any 1962, l’equip de la Unió Soviètica va guanyar sis de les dotze medalles d’or en les proves femenines del campionat d’Europa d’atletisme que es va disputar a Belgrad. Maria Itkina va guanyar els 400 m, Tatiana Schelkanova el salt de llargada, Tamara Press els llançaments de pes i de disc, Elvira Ozolina el llançament de javelina i Galina Bystrova el pentatló. Dos anys després, en els Jocs Olímpics de Tòquio, Tamara Press va guanyar l’or en el pes i el disc i la seva germana petita, Irina, el pentatló. El 1966, les germanes Press, Itkina i Schelkanova van ser baixa en l’equip soviètic que va anar als campionats d’Europa que es van fer a Budapest. Totes quatre continuaven en la primer línia. Irina Press tenia 27 anys, Tamara Press i Schelkanova, 29, i Itkina, la més gran, 34 i totes havien tingut, o encara tenien, el rècord mundial en les seves proves. El responsable de l’equip soviètic, Gabriel Korobkov, va anunciar que les germanes Press havien hagut de tornar a Rússia perquè la seva mare estava malalta i que de les altres dues atletes, una estava malalta i l’altra lesionada. En el diari Sovietski Sport es va publicar que les germanes Press tenien exàmens, que Schelkanova havia de cuidar la seva mare, que estava malalta, i que Itkina estava lesionada.

Tot plegat, res de nou, tret de les diferents versions. Tots els esportistes tenen lesions o problemes personals. Tothom, però, va sospitar que les baixes de les germanes Press, Itkina i Schelkanova tenien més a veure amb el fet que en el campionat de Budapest es farien per primera vegada controls de sexe. Fins llavors, perquè una atleta pogués participar en una competició internacional, només hi havia una condició: havia de presentar un certificat mèdic signat per un metge del seu país que la declarés apta per competir en proves femenines. El 1964, però, en els Jocs de Tòquio, França i la RF Alemanya van protestar perquè consideraven que hi havia atletes que no eren veritables dones i això afectava la netedat de les competicions. La Federació Internacional d’Atletisme va decidir que a partir del 1966 es farien controls per analitzar els cromosomes i que, per tant, anirien més enllà de la inspecció visual –fent despullar les atletes– que es feia fins llavors. Els primers controls es van fer en els Jocs de la Commonwealth (del 5 al 13 d’agost del 1966) i els europeus d’atletisme (del 30 d’agost al 4 de setembre del 1966). L’efectivitat d’aquells primers controls no va quedar gaire clara. La polonesa Eva Klobukowska va ser autoritzada a competir a Budapest –on va guanyar dues medalles d’or i una de plata–, però no va superar el següent control en la copa d’Europa del 1967. A Klobukowska li havien fet dues operacions però no va ser suficient per ser acceptada com a dona.

Les germanes Press, Schelkanova i Itkina no van tornar mai a competir. Les excuses circumstancials de Budapest es van convertir en permanents i mai van passar els nous controls de sexe. Tots els rècords i les medalles que van guanyar continuen en el palmarès de l’atletisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.