Ajudant en el rodatge del documental ‘L’últim partit. 40 anys de Johan Cruyff a Catalunya’, del director català Jordi Marcos, vaig assistir a una conversa meravellosa entre el mateix Johan i Xavi Hernández. Parlaven de l’ofici de l’entrenador. Aleshores, en aquell ja llunyà 2014, en Xavi tenia claríssim que un dia entrenaria el Barça. Cruyff, un gran admirador del joc del futbolista de Terrassa, li va donar molts consells, però en recordo especialment dos. El primer tenia a veure amb el president i la junta directiva. “Si tens pebrots per imposar el teu criteri i fer-los fora del vestidor, si cal, podràs entrenar al Camp Nou. Si no, queda’t al Miniestadi.” El segon consell anava de percentatges: “Com a entrenador del Barça dedicaràs un 30% del teu temps al futbol, i la resta, el 70%, a mil qüestions que et posaran de mala llet.” I en Xavi reia...

No hi ha dubte que en Xavi en sap molt, de futbol, i que serà un mestre en aquest 30%. En el 70% restant, ja ho veurem en el futur. De moment, el present ens ha demostrat aquesta setmana com d’important és dominar aquesta faceta en la professió de tècnic. Santiago Solari ha estat acomiadat com a entrenador del Real Madrid després de no complir els objectius esportius plantejats. A principis de març, adeu a la lliga, a la copa i a la Champions. I, a més, barallat amb pesos pesants del vestidor com ara Navas, Marcelo, Isco i Bale, i amb molts dels membres de la segona unitat, com ara Odriozola, Asensio, Brahim, Mariano i Ceballos. El vestidor del Bernabéu era un autèntic polvorí. Al carrer. Torna Zinedine Zidane. Ja veurem què dona de si la feina plantejada en el seu 30% del temps. Genera dubtes. En canvi, en les que tenen a veure amb el 70% restant, el Madrid s’assegura l’èxit. Zidane genera consens entre tots els estaments del madridisme. Hi ha unanimitat en totes aquelles àrees que posaven de mala llet Cruyff. Qüestió de lideratge.

Agafem el pont aeri. Cal aprofundir en els percentatges de Valverde? No, oi? Amb ell no podrem debatre –perquè tots hi estarem d’acord– sobre el fet que el vestidor està unit i tranquil, preparat per afrontar els gran reptes i conscient del funcionament del vestidor a partir del sentit comú del seu entrenador. Els futbolistes valoren que Valverde fugi del soroll extern i que les seves normes internes, ús de les jerarquies incloses, siguin tan clares i, segons ells, tan justes.

A Cruyff (a diferència de la majoria) li agradava ser poderós amb els forts i generós amb els dèbils. Avui tothom l’admira. Guardiola va ser més dialogant, tot i que el seu lideratge va ser tan indiscutible que el futbolista, en línies generals, va abaixar el cap. El caràcter de Luis Enrique va topar amb Messi però el vestidor li va fer veure de seguida que els crits no arreglen els problemes. Valverde ho te clar des de paràmetres diferents i el seu Barça se sent còmode. En el seu cas, que cadascú valori el què i el com del seu 30%.