El Barça torna a Old Trafford. No ho feia des de les semifinals del 2008 quan es va posar punt final a l’etapa de Frank Rijkaard al capdavant de l’equip després d’una derrota molt dolorosa. Massa temps sense trepitjar un dels camps més mítics i històrics de l’elit europea. El “teatre dels somnis” és un magnífic escenari perquè els homes de Valverde brindin una actuació que els reforci de cara a convertir-se en l’equip a batre en aquesta competició. Sentenciada ja la lliga després de la victòria contra l’Atlético de Madrid, tots els sentits dels jugadors blaugrana estan centrats a superar aquesta eliminatòria per continuar vius en la competició que s’ha convertit en el gran objectiu d’aquest equip per a aquesta temporada. “Esa copa tan linda”, com va dir Messi, no es guanya des de l’any 2015 i per aquest Barça això hauria de ser imperdonable. Excessius fracassos en els últims anys per a un grup que domina les últimes lligues amb mà de ferro. Però aquesta hegemonia no es trasllada a Europa, on sembla que al club català se li ha perdut una mica el respecte.

Demà el Barça té l’oportunitat de començar a tornar-se’l a guanyar. De tornar a fer por, d’imposar. De fer un “som aquí” contundent per deixar les coses clares a la resta d’equips. “Aquest any toca”, va afirmar Messi a l’estiu. No hi ha res millor que veure el 10 blaugrana motivat per ser optimistes. Superades o no per complet les molèsties al pubis, és una evidència que arriba al partit de Manchester amb l’olfacte afinat perquè ha marcat deu gols en els sis últims partits. La gent del United ja sap de quin peu calça Messi, botxí dels anglesos en les dues finals guanyades durant l’etapa de Pep Guardiola a la banqueta. El duel contra els red devils també arriba en un bon moment per a Luis Suárez, decisiu a Vila-real i contra l’Atlético i al qual ja li toca posar fi a la seva malastrugança europea perquè no ha marcat en la Champions aquesta temporada. I sobretot lluny del Camp Nou, una sequera que dura des del 2015 i a la qual ningú sap trobar una explicació. Messi i Luis Suárez, la parella d’or del Barça, dissabte van posar en safata de plata el títol de lliga i demà tocarà que tornin a estar a l’altura i que la resta de companys els acompanyin en el gran repte de la Champions. Res fa pensar que no sigui així. L’equip de Valverde, amb més o menys brillantor futbolística, ha demostrat sobradament que és un magnífic competidor i que no se’l guanya fàcilment. Per aquest partit, a més a més, es recupera Dembélé, que avui podria rebre l’alta mèdica, i sembla que Coutinho està fent passos endavant. Contra l’Atlético va millorar força el seu joc.

Tothom sap que l’exigència europea és més gran i que no es poden cometre errades, però els jugadors tenen molt clar que no poden repetir una nit com la de Roma. Segur que tenen la lliçó ben apresa i que una davallada com aquella no es tornarà a repetir. Valverde es queixa, i amb raó, que encara continuen recordant-li un any després aquella nit. A la mà del seu equip hi ha la possibilitat d’enterrar aquella inexplicable derrota. Demà, al “teatre dels somnis”, el Barça ha d’ensenyar a tothom que pot tornar a dominar Europa.