El futbol i la música són dues de les formes d’expressió amb més ressò avui dia. Dues arts que, amb infinitats de matisos i maneres d’entendre-les, en moltes ocasions van agafades de la mà. Hi ha infinitat de melodies: des de la música clàssica més relaxant fins al heavy metal més vigorós. Dins aquest ventall inabastable d’estils, cadascú tria el que més li agrada. La vida de Jürgen Klopp a les banquetes sempre ha estat presidida per la passió en tot moment. Després d’una etapa com a futbolista en el Mainz 05 que va durar més d’una dècada, la carrera com a entrenador de Klopp va continuar en l’equip dels seus amors. Després de set anys en el Mainz 05, va fer les maletes per unir-se al projecte del Borussia Dortmund, que somiava fer trontollar el dominador absolut a Alemanya: el Bayern de Munic. Va portar el Borussia a guanyar la Bundesliga el 2011, després de nou anys sense aconseguir-ho. La temporada següent no només va revalidar títol de Bundesliga, sinó que a més va aixecar la copa alemanya. Klopp va ser capaç de construir un equip que lluités pels títols amb el Bayern de Pep Guardiola amb un estil de joc de percussió, de vertigen, de pura adrenalina.

Després de prendre’s un any sabàtic per reflexionar i agafar forces renovades, se li va presentar un repte encara més gran: fer-se càrrec d’un gegant europeu en plena decadència. El Liverpool havia acabat la temporada 2014/15 sisè en la Premier League i la temporada 2015/16 l’havia començada de manera dramàtica. Aleshores va arribar Klopp a Liverpool, una ciutat amb una cultura musical immensa, per convèncer Anfield que l’equip necessitava rock & roll. El primer projecte de Klopp va acabar en una final d’Europa League que va perdre contra el Sevilla, rei absolut de la competició. El tècnic alemany ha sabut fer que l’equip sigui exactament la seva imatge: un conjunt alegre, vertical, valent i, sobretot, enèrgic en totes les seves jugades. La temporada passada va arribar a la final de la Champions. Avui dia, amb 91 punts a falta de dues jornades per acabar la Premier, espera un error del Manchester City per ser campió. En la Champions ha anat de menys a més. En una fase de classificació en què va patir d’allò més, perdent a Belgrad, París i Nàpols, va passar molt just. En els vuitens de final es va exhibir contra el Bayern en un partit de tornada espectacular a Munic. Després es va desfer sense problemes del Porto. Arribats a aquest punt, el Liverpool és a la fase decisiva de la temporada en el seu millor estat de forma. Allison és el guardià sota els pals i dona la seguretat que Karius no va saber aportar. Els laterals, Arnold i Robertson, són joves i especialment perillosos quan s’incorporen a l’atac. El central Van Dijk, contundent i perillós quan puja a rematar la pilota aturada, és un dels millors centrals d’Europa sense discussió. El centre del camp és el territori on més dubtes planteja l’equip anglès, tot i tenir jugadors importants com Milner, Henderson, Fabinho o Keita. L’atac del Liverpool és demolidor. L’egipci Salah ha recuperat la seva millor versió i torna a ser el Faraó, Sadio Mané és un tipus d’atacant molt difícil de frenar perquè no saps mai què farà, i Firmino és el davanter centre que participa constantment del joc. Un equip que no para de créixer amb un entrenador que viu cada partit amb una intensitat desbordant. Un Liverpool que arriba aquesta nit al Camp Nou amb ganes de demostrar el rock & roll de Klopp.