“Ens volen tan­car la secció feme­nina. N’estem far­tes que l’esport femení sem­pre esti­gui en segon pla.”

És la rei­vin­di­cació que feien les juga­do­res d’un equip d’hoquei femení de la nova sèrie de TV3 però la podrien subs­criure bona part de les noies que alguna vegada han jugat en un club, sigui de l’esport que sigui. Les de l’hoquei és la nova aposta de la tele­visió cata­lana per a les nits del dilluns. La sèrie és una idea ori­gi­nal de qua­tre estu­di­ants de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra de Bar­ce­lona: Ona Anglada, Laura Aze­mar, Natàlia Boa­das i Marta Vivet, que van fer el tre­ball de final de grau de comu­ni­cació a la UPF, i a la tar­dor també s’estre­narà a Net­flix. A més, la can­tant bar­ce­lo­nina Kyne ha posat veu i música a la careta de la nova sèrie amb Jun­tes, el tema prin­ci­pal de la banda sonora ori­gi­nal. Es va gra­var durant dos mesos i mig a Palau-solità i Ple­ga­mans, població del Vallès Occi­den­tal que té un equip d’hoquei femení a l’hoquei lliga. En el pri­mer capítol ja va que­dar clar qui­nes són les rei­vin­di­ca­ci­ons de les noies.

Sí, estem en ple segle XXI, els esports feme­nins s’han anat nor­ma­lit­zant i fins i tot s’omplen esta­dis per veure par­tits de fut­bol de noies. De fet, en una escena de la sèrie una de les juga­do­res s’encara amb un ter­tulià que els ve a dir que ja n’hi ha prou de tanta pro­testa, que fins aquí es pot arri­bar. Un cor­rent que, malau­ra­da­ment, s’estén com la pólvora ara que les noies van ocu­pant més ter­reny, més pis­tes i més camps.

Tot i això, la igual­tat encara queda lluny i més si és un club modest, encara més. Les de l’hoquei van posar de mani­fest situ­a­ci­ons que mol­tes joves han vis­cut en pròpia pell. Començar la tem­po­rada i no tenir entre­na­dor és un clàssic entre els clàssics per eli­mi­nar les sec­ci­ons feme­ni­nes. D’altres tàcti­ques que feien ser­vir les direc­ti­ves d’algu­nes enti­tats tenien a veure amb els hora­ris. Posar a entre­nar-se unes sèniors a les sis de la tarda –men­tre a l’altre cos­tat de la pista s’hi entre­na­ven nens de sis anys– quan la majo­ria tre­ba­lla­ven o estu­di­a­ven també obte­nia els objec­tius desit­jats, que con­sis­tien que les noies anes­sin aban­do­nant l’equip far­tes de fer mala­ba­ris­mes per arri­bar als entre­na­ments. La sèrie con­ti­nuarà amb les seves històries. Amb rei­vin­di­ca­ci­ons espor­ti­ves i amb els relats que són pro­pis d’una sèrie que va diri­gida a un públic ado­les­cent. Les xar­xes soci­als estan jugant un paper molt impor­tant a l’hora de pro­mo­ci­o­nar la sèrie: la pro­testa que fan les noies durant un par­tit en què juguen els nois i des­ple­guen la pan­carta es va con­ver­tir en viral poques hores abans que s’estrenés la sèrie i molts no sabien si es trac­tava d’una acció de veri­tat. De moment, el pri­mer capítol ja ha ser­vit d’alguna cosa: recor­dar que l’esport femení, sobre­tot l’ama­teur, encara té difi­cul­tats per equi­pa­rar-se amb el mas­culí. Encara hi ha feina per fer.