“Ens volen tancar la secció femenina. N’estem fartes que l’esport femení sempre estigui en segon pla.”

És la reivindicació que feien les jugadores d’un equip d’hoquei femení de la nova sèrie de TV3 però la podrien subscriure bona part de les noies que alguna vegada han jugat en un club, sigui de l’esport que sigui. Les de l’hoquei és la nova aposta de la televisió catalana per a les nits del dilluns. La sèrie és una idea original de quatre estudiants de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona: Ona Anglada, Laura Azemar, Natàlia Boadas i Marta Vivet, que van fer el treball de final de grau de comunicació a la UPF, i a la tardor també s’estrenarà a Netflix. A més, la cantant barcelonina Kyne ha posat veu i música a la careta de la nova sèrie amb Juntes, el tema principal de la banda sonora original. Es va gravar durant dos mesos i mig a Palau-solità i Plegamans, població del Vallès Occidental que té un equip d’hoquei femení a l’hoquei lliga. En el primer capítol ja va quedar clar quines són les reivindicacions de les noies.

Sí, estem en ple segle XXI, els esports femenins s’han anat normalitzant i fins i tot s’omplen estadis per veure partits de futbol de noies. De fet, en una escena de la sèrie una de les jugadores s’encara amb un tertulià que els ve a dir que ja n’hi ha prou de tanta protesta, que fins aquí es pot arribar. Un corrent que, malauradament, s’estén com la pólvora ara que les noies van ocupant més terreny, més pistes i més camps.

Tot i això, la igualtat encara queda lluny i més si és un club modest, encara més. Les de l’hoquei van posar de manifest situacions que moltes joves han viscut en pròpia pell. Començar la temporada i no tenir entrenador és un clàssic entre els clàssics per eliminar les seccions femenines. D’altres tàctiques que feien servir les directives d’algunes entitats tenien a veure amb els horaris. Posar a entrenar-se unes sèniors a les sis de la tarda –mentre a l’altre costat de la pista s’hi entrenaven nens de sis anys– quan la majoria treballaven o estudiaven també obtenia els objectius desitjats, que consistien que les noies anessin abandonant l’equip fartes de fer malabarismes per arribar als entrenaments. La sèrie continuarà amb les seves històries. Amb reivindicacions esportives i amb els relats que són propis d’una sèrie que va dirigida a un públic adolescent. Les xarxes socials estan jugant un paper molt important a l’hora de promocionar la sèrie: la protesta que fan les noies durant un partit en què juguen els nois i despleguen la pancarta es va convertir en viral poques hores abans que s’estrenés la sèrie i molts no sabien si es tractava d’una acció de veritat. De moment, el primer capítol ja ha servit d’alguna cosa: recordar que l’esport femení, sobretot l’amateur, encara té dificultats per equiparar-se amb el masculí. Encara hi ha feina per fer.