L’EDITORIAL
L’Uni, l’alegria de Girona
L’Spar Citylift Girona ha guanyat la Lliga Femenina ben contra pronòstic davant d’un equip que el dobla en pressupost, el Perfumerías Avenida, que, a priori, era més favorit que mai en el clàssic del bàsquet femení FEB. Quan la màgia d’un equip que enamorava fins al desembre es va anar esvaint i les forces es van exhaurir en la semifinal d’Eurocopa, algú aventurava una final Avenida-Cadí la Seu. Però l’esport té cops amagats i l’Uni va preparar bé la final, hi va arribar amb més tacte competitiu que el seu rival i en el primer partit es va ajuntar tot –gran defensa gironina, 3/20 triples i 3/12 tirs lliures de l’equip castellà– per donar el match ball a l’Uni. I en aquestes condicions, amb Laia Palau i Núria Martínez a l’equip, ni l’Avenida en surt viu quan Fontajau emula els inferns.
La lliga és la segona de la història d’un club encara jove (2004). Tot i el títol –o potser també per culpa del títol– tornarà a ser impossible retenir peces bàsiques, com cada estiu. De fet, entre la imatge del títol del 2015 i el d’ara, l’únic que es manté és el delegat. L’interrogant és novament si es pot assumir participar en l’Eurolliga sense el sobrecost econòmic i esportiu que implica o bé convé renunciar-hi –com les dues últimes temporades– i inscriure’s en l’Eurocopa. El que s’espera del campió és que s’inscrigui en l’Eurolliga, però si no apareixen els 200.000 euros extres que calen –i tindria delicte que no fos així– el club no s’endeutarà. És així com es fan anys i es creix en prestigi.