L’EDITORIAL
La F-1, un actiu del país
Entrar a debatre la repercussió econòmica positiva del circuit de Barcelona-Catalunya voreja el ridícul. Tan sols en impostos, l’activitat que s’hi fa deixa cada any entre 5 i 10 vegades més que el dèficit d’explotació del complex. Altra cosa és la qüestió de qui recapta i com reparteix, que no té altra solució radical que deslligar-nos de l’Estat espanyol.
Sent, per tant, mal negoci per al país perdre la F-1, la resposta que cal esperar a la conclusió del període de negociacions amb el promotor de la F-1 és la renovació del contracte. Respectant els temps i les formes que tota negociació exigeix, però tenint clar que hi ha d’haver un resultat, fins i tot en el cas que l’Estat (oficialment es diu GP d’Espanya) i l’Ajuntament de Barcelona (si el resultat de les eleccions no hi posa remei) no compareguin a l’hora de finançar el circuit. Si la F-1 compleix amb el compromís de respectar “les arrels històriques a Europa”, no hi ha motiu perquè no es renovi l’acord. La presència massiva –i gairebé exclusiva– del govern de la Generalitat en la cursa de diumenge i l’entrevista entre els presidents Quim Torra i Chase Carey (F-1) apunten en aquesta direcció.
Holanda ha entrat en el calendari 2020 i agafarà la data de Catalunya. Com tot canvi, trobar una altra data pot veure’s amb incertesa, però vista la caiguda d’espectadors de la F-1 que l’ingent esforç comercial i de promoció que fa el circuit no ha pogut aturar, qui sap si una reubicació en el calendari pot esdevenir un revulsiu.