Fem una repàs. El Barça ha guanyat la supercopa d’Espanya i la lliga, ha perdut la final de la copa i ha caigut a les semifinals de la Champions davant del campió, el Liverpool. Dos títols de quatre. L’aficionat està content? Doncs fa l’efecte que no gaire. Guanyar la lliga és cacera major i perdre la copa hauria de ser assumible. Els matisos arriben quan introduïm el com en el debat. Per fortuna –sí, sí, per sort– les formes a can Barça són importants. Només cal fer una volteta per la història i veure quan, com i per què han arribat els títols a l’entitat.

El barcelonista tenia dipositada molta il·lusió en la lliga de campions perquè Messi els havia fet trempar des del primer dia. El partit de la fase de grups, a Londres, davant del (finalista) Tottenham va ser esplèndid, pel resultat i pel joc, però de la resta dels partits només cal parlar del marcador. Un Barça fiable, competitiu, seriós, molt associat amb el treball però molt poc amb el talent. Sobre el joc, sobre la intel·ligència i la qualitat, més aviat poques paraules i totes, és clar, referides a Messi, el paraigua permanent de l’equip i, lamentablement, del club. Ho ha tapat tot. El que es va veure davant del Liverpool ho exemplifica perfectament: a l’anada, amb els anglesos fent-ho millor, 3 a 0. Poc Barça però molt Messi, que va marcar el gol més bonic de la competició. A la tornada, sense Salah ni Firmino, nuls tant el Barça com Messi. La conseqüència? 4 a 0. Sense joc i sense resultat.

Ara és temps de despatxos. El president Bartomeu i el mànager Segura han de fer un equip per a l’any que ve però el desastre –amb alguna excepció– de les contractacions de jugadors de les temporades anteriors i de les renovacions precipitades han portat el club a una situació d’alarma financera. Toca tancar l’any i cal vendre sense gaire miraments. Ja han dit adeu Vermaelen, Boateng i Murillo, que acabaven contracte; Cillessen, Semedo i Malcom volen anar-se’n per jugar més; amb Rakitic i Umtiti volen fer caixa, i amb Dembélé i Coutinho es busca qui faci oblidar els desastres econòmic i esportiu que han representat; Rafinha surt d’una lesió; Todibo, vagi vostè a saber, i Aleñá, sí però no. Més Denis, André Gomes, Cucurella i Palencia. 17 noms per guanyar diners. Més algun del filial. Així de clar.

Però després de superar el 30 de juny vindrà l’1 de juliol i, aleshores, què? Canvi de jugadors i problema solucionat? Sota quin projecte? Liderat per qui? Hauran après que Messi, sol, no és suficient? Vindrà De Jong i qui més? Per fer què? Griezmann o Neymar? De veritat? I la Masia? Els que només parlen de resultats, on són? El Barça B, ni marcadors ni formació. A Garcia Pimienta li van desmuntar l’equip quan el Barça va perdre les millors apostes del planter, que van fugir veient el trist pla que el club els havia preparat. El juvenil no ha guanyat la lliga ni tampoc la Youth League, malgrat els tristos moviments de la direcció baixant futbolistes del Barça B, alterant el seu procés natural però buscant una foto salvadora que, aquest any, no ha arribat. A la copa, derrota per 0-2 contra el Real Madrid –aquest cap de setmana es juga la tornada–. El cadet ha estat eliminat del campionat de Catalunya pel Cornellà, i l’infantil, pel Sant Gabriel. Un cop més, ni resultats ni formació.

És el que hi ha. Ni diners ni projecte ni mètode ni Masia, però amb Messi. Això sí, amb la motxilla de la responsabilitat a punt de rebentar...