L’EDITORIAL
Nadal i els ministres
Rafael Nadal continua incrementant la seva llegenda amb la dotzena victòria a Roland Garros en les dotze finals que ha jugat a París des de l’any 2005. Ningú pot discutir que el manacorí és un dels millors jugadors de tennis de la història i un dels millors esportistes del país veí. Ahir ho va tornar a demostrar en el seu torneig favorit en una superfície en què és el gran mestre. Nadal també és la gran icona de l’esport espanyol. Ahir el ministre en funcions del ram, José Guirao, que va presenciar el partit, no va tenir cap problema a posar Nadal com a exemple: “Nadal representa valors que la gent aprecia en política.” Fa just un any, el llavors ministre Màxim Huerta va fer pràcticament el mateix, va dir que “Nadal és Espanya perquè representa els millors valors d’aquest país”. Dues demostracions que allò que ens repeteixen dia sí i dia també que no s’ha de barrejar l’esport amb la política només es pot fer si tens el poder. Nadal, un gran esportista, s’ha manifestat en diverses ocasions sobre la situació a Catalunya i sobre els valors de l’Espanya eterna i no ha estat criticat perquè quan un esportista segueix el discurs oficial no passa res. És quan mostra un discurs propi que apareixen els problemes. Potser per això la majoria callen. Ahir Guirao, tot esperant que el seu partit formi govern, va tornar a fer servir Nadal, i de passada també la selecció espanyola femenina de futbol que està jugant el mundial, per a la seva conveniència. Descaradament.