Bombolla o realitat?
El cap de setmana passat es va encetar el mundial femení de futbol a França. És la vuitena edició del màxim torneig de futbol de seleccions del món, però mai s’havia viscut amb aquestes expectatives, que han desbordat qualsevol previsió. Grans multinacionals han posat tota la carn a la graella amb campanyes de suport massiu que fins ara només s’havien vist en el futbol masculí. I és que alguna cosa està canviant al món de l’esport, això és evident. Esportistes femenines que reclamen el seu espai, competidores que volen que se’ls reconegui el seu esforç. El futbol, territori històricament dominat per homes, ha servit com a altaveu d’una societat que cerca una igualtat real de gènere.
A la lliga Iberdrola, aquesta temporada passada s’han viscut fites impressionants. Estadis com San Mamés o el Metropolitano, plens a vessar en partits de lliga femenina de futbol. Un final de lliga ajustat que ha acabat amb el triomf d’un gran Atlético de Madrid. A la copa de la Reina, però, la Reial Societat va alçar-se amb el títol en una final d’aquelles que fan afició. Com a cirereta del pastís, el Barça va arribar a la final de la Champions League trencant totes les barreres. La superioritat de l’Olympique de Lió va frustrar el somni culer. A poc a poc, de mica en mica, el futbol femení ha anat agafant forma a còpia de bones actuacions sobre el terreny de joc. No seria realista reclamar una igualtat automàtica de salaris entre futbolistes del futbol masculí i del femení, pel simple fet que el futbol és un negoci que, gràcies a patrocinadors i drets de televisió, infla els salaris dels homes que hi juguen. El que sí és de justícia és dotar el futbol femení de les eines suficients per poder desenvolupar-se, com ara la retransmissió dels partits de lliga i del mundial que defensa Gol Televisión, la lluita per obtenir uns salaris mínims que permetin a les jugadores professionalitzar-se o la promoció dels clubs per tal d’incentivar una assistència més gran de públic als partits de l’equip femení.
En aquest creixement del futbol femení, una figura ha alçat la mà per dir que encara no n’hi ha prou. En la cita més gran de la història, quan més focus hi ha pendents, Ada Hegerberg, atacant de l’Olympique de Lió que va fulminar el Barça en la passada final de Champions League amb tres gols en només quinze minuts, ha declinat defensar l’escut del seu país durant aquesta copa del món. La millor jugadora del planeta, la Pilota d’Or femenina, decideix no participar-hi amb la seva selecció perquè considera que el futbol femení no rep un tracte just a Noruega. Tot i l’absència de Hegerberg, grans figures mundials estan brillant durant aquest mundial. La qualitat tècnica de l’espanyola Jenni Hermoso, la visió de joc de la francesa Henry, l’instint golejador de la brasilera Cristiane i l’exquisidesa de l’argentina Banini s’estan exhibint. Aquestes jugadores, que cada cop són més conegudes, s’estan convertint en referents per a totes aquelles nenes que des de ben petites volen jugar a futbol i que, ara sí, tenen ídols en qui poder fixar-se. Segurament aquesta és la gran responsabilitat de les professionals del futbol avui dia: aprofitar aquesta explosió del futbol femení per continuar traçant un camí de creixement sostenible. Seguir reclamant les condicions necessàries per seguir endavant i, alhora, esforçar-se al màxim perquè aquesta millora del nivell del futbol femení no s’aturi. D’això en dependrà que es consolidi com a realitat o quedi en una bombolla.
