L’EDITORIAL
Poques entrenadores
Les jugadores de les millors seleccions del món estan disputant aquests dies la vuitena edició de la copa del món de futbol femení, però només una tercera part són dirigides des de la banqueta per una dona. De les 24 seleccions que participen en el torneig –nou d’Europa, quatre d’Àsia, tres d’Àfrica, Sud-amèrica i Nord-amèrica, i dues d’Oceania–, tan sols vuit tenen una dona com a seleccionadora –França, els Estats Units, Alemanya, Sud-àfrica, Itàlia, el Japó, Escòcia i Holanda–. Fa quatre anys, en la copa del món que es va jugar al Canadà hi havia set dones seleccionadors i fa vuit anys, el 2011, sis, és clar que aquell mundial el van jugar 16 equips, i no 24 com passa des del 2015. Si tenim present que en la primera edició de la copa del món femenina, que es va jugar el 1991 a la Xina, només hi havia una dona a les banquetes, la sueca Gunila Paijkull –de 12 seleccions participants–, el panorama ha millorat sensiblement, però és evident que continua sent insuficient l’aposta de les federacions per situar dones a les banquetes de les seves seleccions. Cada moment i cada circumstància determinen que una federació situï un entrenador o un altre en una banqueta, però això no impedeix que trobem a faltar més dones dirigint les seleccions femenines que es classifiquen per jugar les grans competicions. Ara parlem de futbol, però es podria extrapolar a molts altres esports. I també a les seleccions masculines, copades exclusivament per homes.