L’EDITORIAL
De Milà a Barcelona
La candidatura italiana de Milà i Cortina d’Ampezzo va guanyar ahir la cursa olímpica per als Jocs d’hivern del 2026. Serà una cita diferent i plenament adaptada al model Agenda 2020 que va impulsar Thomas Bach per aconseguir fer sostenibles els Jocs en un moment de crisi de candidatures. De fet, Milà només va haver de superar Estocolm en la votació final d’ahir. Una de les grans dificultats que havia d’afrontar el dossier de la ciutat italiana era les grans distàncies entre les seus –passava el mateix a Estocolm–. Entre Milà i Cortina hi ha més de 400 quilòmetres, però el model de Jocs d’hivern s’encamina cap aquí, amb una gran ciutat per als esports de gel i per a la inauguració –es farà a San Siro– i estacions llunyanes per als altres grans esports, com l’esquí. És aquest exactament el model que proposa Barcelona i Catalunya per a la seva candidatura del 2030. La distància entre la capital i els Pirineus ja ha deixat de ser un obstacle. El més rellevant del dossier català ha de ser sobretot com afrontar la construcció d’algunes instal·lacions que siguin dignes d’uns Jocs, perquè això mai ha estat cap problema als Alps. També hi haurà, és clar, implicacions polítiques pel mig, perquè la decisió final de presentar la candidatura serà del Comitè Olímpic Espanyol, i si per alguna o altra raó Catalunya i Barcelona no fan bondat, aquest es pot fer enrere i treballar, en canvi, per una nova candidatura de Jocs d’estiu per a Madrid, molt més desitjada.