L’EDITORIAL
L’operació Cillessen-Neto
L’intercanvi de porters entre el Barça i el València –per molt que formalment siguin transaccions independents– té un benefici nítid en els balanços que tots dos clubs tancaran demà. El Barça s’hi apuntarà un guany patrimonial de 29 milions (els 35 del traspàs de l’holandès menys els 6 d’amortització pendent) i per al València l’impacte positiu serà d’un mínim de 21 milions, que creixeria si el Barça pagués els 9 milions de variables per Neto. L’efecte de les vendes encreuades en la tresoreria és molt variable en funció de si les operacions preveuen fraccionaments. Però gerents, comptables, directius i consellers, tots contents.
Quan s’analitzen les transaccions amb un prisma esportiu, s’obren més dubtes. Cillessen està ben venut per 35 milions, però d’aquí a un mes també hi hauria hagut equips disposats a fer-lo titular pel mateix preu o més. Perquè un porter que val 35 milions és un porter titular. Suposem que Neto també és un potencial porter titular dels mateixos equips que es podrien haver interessat per Cillessen i, per tant, també val els 26+9 milions. Però al Barça serà suplent, un formidable suplent. I pagar 26 milions (o 35) pel teu porter suplent –que idealment hauria d’arribar lliure– sembla un excés. Perquè, igual que per vendre l’holandès, esportivament no hi havia tanta pressa per fitxar. I, sobretot, perquè aquests 35 milions que no arribaran a entrar a la caixa poden ser la diferència entre accedir al jugador desitjat o haver-hi de renunciar.