Voluntaris imprescindibles
Sense els voluntaris que mai no han fallat des que la seva figura es va fer popular a Barcelona 92, molts grans esdeveniments del nostre país haurien fet figa pressupostàriament. Als World Roller Games n’hi ha 750 que han fet abans un curset i que fan tasques molt diverses. Els organitzadors han hagut de fer fins i tot una selecció perquè l’oferta de voluntaris superava la demanda per a les tretze seus; nou a Barcelona i les altres quatre a Vilanova, Sant Cugat, Terrassa i Mollet. Tasques tan variades com l’atenció a jutges i esportistes, el transport o el repartiment del menjar seran algunes de les missions que duran a terme aquests homes i dones als quals s’ha seleccionat a partir d’un únic requisit: haver complert setze anys l’1 de juliol. “En tenim 750, uns 400 menys dels que pensàvem que necessitaríem, perquè tenen més disponibilitat del que crèiem quan a l’octubre vam obrir inscripcions. Molts voluntaris es poden desdoblar en torns o setmanes diferents”, explica Mònica Piosa, responsable, al costat d’Esther Puñet, de l’àrea de voluntaris. Són majoritàriament de Catalunya, on ha quedat patent “la importància que té el teixit associatiu i social”, remarca Piosa. Però també se n’esperen d’arreu del món. “Vindrà gent dels Estats Units, Polònia, l’Índia, el Pakistan, Islàndia, Austràlia...”, declara. Molts dels que arribaran d’altres països són familiars d’esportistes que competiran. S’han compromès amb l’organització per oferir el seu suport durant sis dies i sis hores diàries.
Contractats per l’organització, també trobem exjugadors o jugadors en actiu de diferents esports. En hoquei sobre patins, per exemple, a Vilanova hi treballen, entre altres, Jepi Selva, recent finalista de la lliga italiana amb el Viareggio, o Xixi Creus, que fa poques setmanes va anunciar que penja els patins després d’haver guanyat dos cops seguits la CERS amb el Lleida. També hi podem veure el ja retirat cambrilenc Francesc Gil. El segment organitzatiu fins ara ha funcionat.
El que ha fallat o si més no és millorable, almenys a Vilanova, és el públic, tot i que almenys una de les graderies s’omple quan juguen, i a molt bon nivell, els deu nois catalans de la selecció espanyola. Fins ara la competició ha estat només júnior i l’onada de calor no ha ajudat. Al pavelló Isaac Gálvez, s’hi couen ous. Vilanova és plaça forta d’hoquei sobre patins i de ben segur que l’entrada millorarà avui en la final sub-19 i quan demà arrenqui la competició sènior. Diumenge passat, de fet, es va viure la millor entrada amb l’Argentina-Espanya, que avui es repetirà precisament en la final del campionat. Les quatre semifinalistes han estat les de sempre. França, país emergent, a més, no ha inscrit equip per qüestions econòmiques. Més enllà de la política i la desafecció envers Espanya, i parlant ja tant del nivell dels campionats internacionals com de l’interès del públic, de l’espectacle, del producte, ja em direu quin mal faria que Catalunya, en un esport tan arrelat al nostre país, tingués una selecció pròpia amb drets internacionals per competir contra Espanya, Portugal, l’Argentina i Itàlia per les medalles com ja succeeix en altres federacions? Cap ni un.