Pep Segura ja no és el màxim executiu esportiu del Barça. El mànager general esportiu ja tenia les hores comptades després que el vicepresident Jordi Mestre plegués i que el president Bartomeu hagi arribat a la conclusió que el pensament futbolístic de Segura no coincideix del tot amb l’ADN del club, i que el ja exmànager no era la persona adequada per reduir l’abisme que separa el primer equip i la Masia. Mestre i Bartomeu havien aturat plantejaments de censura, conscients que Segura oferia una capacitat professional fora de dubte.

La discrepància era de caire més futbolístic. Segura ha tingut encerts i ha comès errors, però el seu capteniment més resultadista que essencialista, més decantat cap al futbol directe que cap a la protecció del joc de posició, ha impregnat algunes de les seves últimes decisions, i fitxatges com els de Murillo i Boateng han estat una llosa d’un pes que Valverde ha fet insuportable no fent-los jugar.

Amb tot, prescindir de Pep Segura no hauria de ser una finalitat per se, sinó el mitjà per facilitar i accelerar la recuperació d’una identitat que és consubstancial al club i que es visualitza en una idea de futbol ajuntant l’equip al voltant de la pilota i en una piràmide de promoció que funcioni i que porti els joves de la base a la cúspide. Amb l’adeu de Pep Segura, Bartomeu tanca la remodelació de la cúpula esportiva. L’encert d’aquesta decisió és a les mans d’Éric Abidal i Patrick Kluivert.