Amb l’equip a mig fer pel que fa a efectius i a preparació, la irrupció de Carles Pérez en la gira del Japó, justament la setmana que el Barça ha remodelat la cúpula de la direcció esportiva, obliga a fer consideracions que no per ja exposades han perdut vigència. Carles Pérez, davanter del Barça B de 21 anys, va marcar ahir els dos gols dels de Valverde contra el Vissel Kobe, però ja s’havia fet veure durant la segona meitat del partit contra el Chelsea. Al gener, en canvi, l’atacant del filial no va tenir cap oportunitat de ser el davanter suplent quan Munir va marxar al Sevilla. El club va preferir l’experiència de Prince Boateng, que, per no ser, ni és davanter, i que Valverde va ignorar. Si el responsable era Pep Segura, ja no és al club. I si la seva marxa respon a una reorientació de rumb, bo serà que es noti.

Dos gols en pretemporada contra un equip modest no han d’enlluernar ningú, i segurament l’atac del primer equip està més que ben servit. Però un punt d’audàcia mirant al filial no pot ser mai una mala estratègia. L’estiu del 2008, Sergio Busquets, amb vint anys i un ascens de tercera a segona B amb el filial com a currículum, va fer-se un lloc al primer equip. Que Guardiola el coneixia va ser clau, però també la fe del tècnic en un model del qual ell mateix havia sortit. I Busquets, fins avui. Un any després el cas es repetia amb Pedro, que en la primera temporada va respondre amb 19 gols. Una dècada més tard, el Barça serà capaç de tornar-ho a fer?