L’estiu és moment de fer coses que habitualment no podem fer. Època de vacances, de sol que ens crema la pell i temps lliure per descansar. Un gelat en una terrassa, una visita a un parc aquàtic per refrescar-nos, una escapada a la muntanya fugint de les altes temperatures o un bany a la platja, amb visita obligada al xiringuito. Sembla que durant l’estiu el futbol es paralitza, però res d’això. És durant aquesta època precisament quan es comencen a consolidar els projectes d’equips que han de lluitar pels seus objectius durant una temporada molt exigent. És moment de vendre i comprar futbolistes que aportin valor a l’equip sobre el camp i que il·lusionin l’afició. Últimament està succeint una circumstància molt particular. Durant una xerrada que uns companys de Gol Televisión i jo vàrem mantenir amb Pep Guardiola a Girona amb motiu d’un reportatge, vaig fer una pregunta al tècnic del Manchester City molt directa: de tots els diners que ha gastat el conjunt sky blue en els tres anys que fa que Guardiola és a la banqueta, per què la majoria han anat destinats a defenses? Jo m’esperava una resposta ben elaborada, amb matisos i detalls tècnics d’alt nivell, però em vaig trobar amb una explicació clara i concisa. “Per necessitat”, em va contestar. Això ens explica aquesta nova tendència a pagar grans quantitats de diners per defenses, una situació que no era gaire habitual fa uns anys, excloent els casos aïllats de Rio Ferdinand o Jaap Stam de principis de segle. Un bon equip s’ha de construir a partir d’una base, de la mateixa manera que un edifici s’ha d’alçar des d’uns fonaments sòlids. Des de fa unes temporades, veiem com cada estiu es trenquen els rècords de traspassos de defenses, generalment a la Premier League. En només dos anys, han arribat a la Premier League tres porters estrangers a un preu altíssim; Kepa Arrizabalaga al Chelsea (80), Allisson al Liverpool (60) i Ederson al Manchester City (45) en són un bon exemple.

El mateix City ha fet una inversió astronòmica en defenses com Mendy, Laporte, Stones, Walker, Otamendi o Danilo, tots ells per sobre dels 30 milions d’euros. Virgil van Dijk va aterrar fa un any i mig a Liverpool des del Southampton a canvi de 85 milions, en una operació que semblava una bogeria, però que ha acabat sent un encert demostrat gràcies a l’altíssim nivell mostrat pel central holandès. Maguire, el central internacional amb Anglaterra, ha trencat tots els rècords signant el seu fitxatge pel Manchester United per quasi 90 milions, i s’ha unit així a Wan Bissaka, un lateral dret fitxat a cop de talonari pels red devils. Però no només es fitxen defenses a preus de supercrac a la Premier. A la lliga, el Madrid ha posat gairebé 100 milions sobre la taula per emportar-se dos defenses joves amb gran projecció com Militão i Ferland Mendy. També el Bayern, en ple procés de reconstrucció, va fer efectiva la clàusula de rescissió (80) de Lucas Hernández, provinent de l’Atlético de Madrid. I una de les joies del mercat d’estiu, Matthijs de Ligt, que ha estat protagonista d’una subhasta oberta que s’ha endut la Juventus per una quantitat de 86 milions. Les grans xifres ja no només es paguen per davanters estrelles del panorama mundial; ara bona part dels pressupostos del club van destinats a enfortir-se amb defenses pagats a preu d’or.