Frenkie de Jong va jugar una estona el Gamper i va ser obsequiat amb l’estrella que Damm regala al jugador més valuós del partit. La seva cara de sorpresa va ser curiosa i les seves declaracions, tan sinceres que tothom s’ha ben sorprès: “No mereixia aquest premi. Tant l’equip com jo hem de jugar molt millor.”

És evident que la pretemporada hi és pel que hi és i que treure conclusions és un mal negoci. L’autoexigència al seu rendiment i la crítica al col·lectiu mostren, això sí, l’ambició d’un jove futbolista que no té cap intenció de perdre el temps en el Barça. El premi al ros migcampista, com ha passat tantes vegades, és més un desig que una realitat. De Jong sap que, contra l’Arsenal, no va fer res de l’altre món –tampoc en la resta dels partits– però la seva imatge innocent i el futbol exhibit a l’Ajax il·lusionen la parròquia culer, necessitada de l’energia que transmet el jugador holandès.

El 21 blaugrana també va dir una altra cosa important: “El Barça no juga com l’Ajax.” Doncs no. Que els dos clubs parteixin d’un mateix concepte i que, en l’essència, hi hagi similituds no implica la seva adaptació immediata. Sense pilota, l’holandès segueix el mateix patró que en la seva anterior etapa, defensa corrent cap a endavant i pressiona a camp contrari. En canvi, amb pilota, comença a entendre les dificultats del joc de posició blaugrana. La seva capacitat tècnica el fa destacar a cada intervenció ja que, a més, evidencia que és un gran guardià de la pilota. Però amb això no n’hi ha prou. El dibuix barcelonista és diferent i, respecte del seu passat, també canvien els moviments, les peces i els rols. El joc del mig centre, quan li toqui, o el dels interiors, si és que Valverde el fa jugar en aquesta demarcació, presenta unes particularitats que requeriran educadors i temps per a la seva comprensió. De moment, el tècnic ja li ha demanat més verticalitat, més protagonisme entre línies i molta més presència a l’àrea rival. A totes aquestes dificultats caldria afegir-hi, és clar, l’exclusiva mirada que exigeix la presència de Messi al camp, per la generació i l’ocupació dels espais en funció dels moviments del megacrac argentí. Llegir el futbol bé o no fer-ho condiciona la presència d’un o altre futbolista sobre el terreny de joc. Messi està lesionat, i De Jong encara no l’ha tastat. I, si m’ho permeten, a tots aquests problemes encara caldria afegir-hi el canvi de país, de ciutat, d’idioma i d’entorn. Així que, paciència i comprensió amb allò dels rendiments immediats.

Frenkie de Jong no s’enganya, malgrat l’MVP del Gamper. La plantilla del Barcelona és extraordinària, però tanta meravellosa individualitat no garanteix conquerir els objectius estimats. Ni comptant amb Messi. París, Torí, Roma i Liverpool han estat quatre bufetades de realitat difícils de pair i que obliguen a la millora col·lectiva per poder aixecar l’orelluda. I aquí, en la profunditat del concepte equip, De Jong és molt útil. Messi lluirà més, i Luis Suárez i Griezmann faran encara més gols... si el Barcelona és capaç de treballar amb la humilitat de qui busca un objectiu comú des de la generositat en els comportaments individuals.

Només té 21 anys i acaba d’arribar, però potser caldrà escoltar-lo...