De Jong no s’enganya...

Frenkie de Jong va jugar una estona el Gam­per i va ser obse­quiat amb l’estre­lla que Damm regala al juga­dor més valuós del par­tit. La seva cara de sor­presa va ser curi­osa i les seves decla­ra­ci­ons, tan sin­ce­res que tot­hom s’ha ben sorprès: “No merei­xia aquest premi. Tant l’equip com jo hem de jugar molt millor.”

És evi­dent que la pre­tem­po­rada hi és pel que hi és i que treure con­clu­si­ons és un mal negoci. L’auto­e­xigència al seu ren­di­ment i la crítica al col·lec­tiu mos­tren, això sí, l’ambició d’un jove fut­bo­lista que no té cap intenció de per­dre el temps en el Barça. El premi al ros mig­cam­pista, com ha pas­sat tan­tes vega­des, és més un desig que una rea­li­tat. De Jong sap que, con­tra l’Arse­nal, no va fer res de l’altre món –tam­poc en la resta dels par­tits– però la seva imatge inno­cent i el fut­bol exhi­bit a l’Ajax il·lusi­o­nen la parròquia culer, neces­si­tada de l’ener­gia que trans­met el juga­dor holandès.

El 21 blau­grana també va dir una altra cosa impor­tant: “El Barça no juga com l’Ajax.” Doncs no. Que els dos clubs par­tei­xin d’un mateix con­cepte i que, en l’essència, hi hagi simi­li­tuds no implica la seva adap­tació imme­di­ata. Sense pilota, l’holandès segueix el mateix patró que en la seva ante­rior etapa, defensa cor­rent cap a enda­vant i pres­si­ona a camp con­trari. En canvi, amb pilota, comença a enten­dre les difi­cul­tats del joc de posició blau­grana. La seva capa­ci­tat tècnica el fa des­ta­car a cada inter­venció ja que, a més, evi­den­cia que és un gran guardià de la pilota. Però amb això no n’hi ha prou. El dibuix bar­ce­lo­nista és dife­rent i, res­pecte del seu pas­sat, també can­vien els movi­ments, les peces i els rols. El joc del mig cen­tre, quan li toqui, o el dels inte­ri­ors, si és que Val­verde el fa jugar en aquesta demar­cació, pre­senta unes par­ti­cu­la­ri­tats que reque­ri­ran edu­ca­dors i temps per a la seva com­prensió. De moment, el tècnic ja li ha dema­nat més ver­ti­ca­li­tat, més pro­ta­go­nisme entre línies i molta més presència a l’àrea rival. A totes aques­tes difi­cul­tats cal­dria afe­gir-hi, és clar, l’exclu­siva mirada que exi­geix la presència de Messi al camp, per la gene­ració i l’ocu­pació dels espais en funció dels movi­ments del mega­crac argentí. Lle­gir el fut­bol bé o no fer-ho con­di­ci­ona la presència d’un o altre fut­bo­lista sobre el ter­reny de joc. Messi està lesi­o­nat, i De Jong encara no l’ha tas­tat. I, si m’ho per­me­ten, a tots aquests pro­ble­mes encara cal­dria afe­gir-hi el canvi de país, de ciu­tat, d’idi­oma i d’entorn. Així que, paciència i com­prensió amb allò dels ren­di­ments imme­di­ats.

Frenkie de Jong no s’enga­nya, mal­grat l’MVP del Gam­per. La plan­ti­lla del Bar­ce­lona és extra­or­dinària, però tanta mera­ve­llosa indi­vi­du­a­li­tat no garan­teix con­que­rir els objec­tius esti­mats. Ni comp­tant amb Messi. París, Torí, Roma i Liver­pool han estat qua­tre bufe­ta­des de rea­li­tat difícils de pair i que obli­guen a la millora col·lec­tiva per poder aixe­car l’ore­lluda. I aquí, en la pro­fun­di­tat del con­cepte equip, De Jong és molt útil. Messi lluirà més, i Luis Suárez i Gri­ez­mann faran encara més gols... si el Bar­ce­lona és capaç de tre­ba­llar amb la humi­li­tat de qui busca un objec­tiu comú des de la gene­ro­si­tat en els com­por­ta­ments indi­vi­du­als.

Només té 21 anys i acaba d’arri­bar, però pot­ser caldrà escol­tar-lo...