L’EDITORIAL
El Madrid de l’agost
No cal buscar exemples d’equips que han generat dubtes en pretemporada i més enllà però que han acabat aixecant trofeus per sostenir que el Madrid serà, malgrat la sensació de no haver trobat cap camí per competir, rival del Barça en la lliga que arrenca divendres. A la inversa, la bona impressió que deixa l’equip de Valverde en el final de pretemporada i les expectatives de progressió que ofereixen les dues noves estrelles De Jong i Griezmann no garanteixen ni el triomf divendres a San Mamés ni l’onzena de les últimes 16 lligues que s’hauran disputat.
Amb la preparació, el to físic i els automatismes de l’agost es guanyarien ben pocs rivals al febrer. Altra cosa és que, mentre el Barça adapta les novetats amb una naturalitat sorprenent, Zidane nota ara el temps perdut en un tram final de curs 2018/19 que, ja sent l’entrenador blanc, no es veu a què va destinar.
Mentre els debats de si Bale encara es quedarà, si Neymar es veu una mica més de blanc avui que ahir, si Benzema és davanter per al Madrid, si Zidane jugarà amb dos o tres centrals... va seguint el seu curs habitual, i gens rectilini, sempre amb l’anàlisi presidida per l’últim resultat, en les converses entre les secretaries tècniques dels grans clubs d’Europa s’instal·la la idea que del Madrid no se n’espera gran cosa aquest curs per com està menystenint i aprimant el fons d’armari. Som a l’agost i tot pot canviar en poques setmanes, però aquest sí que és un element per retenir.