S’han acabat les vacances al món del futbol. Ja no queda temps per al descans, no hi ha marge de maniobra ni espai per a les lamentacions. La lliga va començar divendres passat a San Mamés, la catedral del futbol, amb un golàs de l’etern Aduriz que va fer relliscar el Barça en l’última jugada del partit. Va despertar el Madrid a Galícia, de la mà d’un gran Gareth Bale, recuperat per Zidane quan ningú ho esperava. L’Atlético, fidel a la filosofia de nedar i guardar la roba, va guanyar el seu partit per la mínima amb una gran actuació de Joao Felix, la nova perla del Metropolitano. Una circumstància ha sorprès tothom: la inflexibilitat dels àrbitres davant les faltes que es cometen per darrere. Fins a sis expulsats hi ha hagut a la primera jornada de lliga, una qüestió que ha obert un debat sobre l’equilibri entre el contacte físic i la protecció dels futbolistes amb més talent. En un gran escenari on circulen milions d’euros i on s’encenen tots els focus mediàtics, els nouvinguts han cridat a ple pulmó que també volen ser protagonistes en aquesta competició. Osasuna, Granada i Mallorca, tres històrics del futbol espanyol, van retornar el cap de setmana passat a la primera divisió per la porta gran. El conjunt navarrès va assaltar un dels camps més complicats de la lliga com és Butarque. Osasuna, gràcies a les grans aturades de Rubén i amb l’encert golejador de Chimy Avila en una gardela des de fora de l’àrea, va sumar tres punts d’or en la seva estrena. El Mallorca va haver de tocar fons per tornar a reflotar. Després de dos ascensos consecutius des de la segona B fins a la primera divisió, el quadre dirigit per Vicente Moreno té una identitat pròpia com a equip. Va donar el primer cop en un canvi de ritme salvatge de Dani Rodríguez que va acabar amb el primer gol mallorquinista i va acabar amb un autogol de l’Eibar que donava una gran alegria a una afició balear que està vivint en un núvol. El tercer equip que tornava al màxim nivell és el Granada, que va ser protagonista del partit més boig de tot el cap de setmana. Havia d’enfrontar-se al Vila-real, un equip que ha renovat tota la defensa cercant una solidesa que va perdre la temporada passada. L’equip andalús, quan perdia 4-2 i semblava que ho tenia tot perdut, es va rebel·lar fins a empatar el partit en dues accions de pissarra a pilota aturada. Un quart equip que va obtenir un gran resultat és el Valladolid. El conjunt de Pucela no és nouvingut, sinó que ja acumula la seva segona campanya consecutiva a primera. Es va plantar al Benito Villamarín, un estadi amb 50.000 espectadors en efervescència amb ganes de veure jugar Borja Iglesias i Nabil Fekir. Però l’equip de Sergio González va ser pacient, aprofitant la inferioritat numèrica del Betis des de molt aviat, madurant el partit fins a sumar els tres punts amb un golàs de jugada col·lectiva que va signar Oscar Plano. A la lliga, res no és senzill. Tot costa moltíssim. Els equips més petits, lluny de veure’s intimidats pel nou escenari, han arribat amb ganes de menjar-se el món. Aquesta temporada prometen donar guerra.