L’EDITORIAL
Carles Pérez i companyia
Si Suárez, Messi i Dembélé no s’haguessin lesionat alhora, Carles Pérez no hauria debutat de titular amb el Barça en la lliga i, ara que la copa es disputa a partit únic, possiblement s’hauria perdut l’oportunitat de comprovar si és capaç de traslladar a l’alta competició els detalls i els gols de la gira pels Estats Units. Ara ja sabem que sí.
També sabem que Carles Pérez no s’ho ha de creure i que si ha de tenir un paper en les rotacions de Valverde, s’ho ha de guanyar en els entrenaments i amb el Barça B. De moment hem comprovat que té potencial per desequilibrar i una verticalitat que el Barça va buscar en Malcom quan probablement la tenia a casa. Hem sabut que Malcom va ser un fiasco, però quan se’l va fitxar tampoc generava grans expectatives. La conclusió és inevitable: al mercat s’hi ha d’anar a contractar jugadors diferencials. Ningú discuteix De Jong. Però per portar homes de rotació convé que abans el teu Malcom fet a casa hagi fallat en el test d’idoneïtat. Carles Pérez va pel bon camí. Coneix els automatismes, ha mamat la manera de jugar des que tenia 14 anys i, als 21, poques coses de l’ofici que no s’aprenguin jugant minuts se li poden ensenyar.
Els casos de Carles Pérez, Abel Ruiz, Riqui Puig i altres jugadors més o menys fets del filial tenen ben poc en comú amb el d’Ansu Fati. Aquest juvenil de 16 anys és un diamant, però reclamar-lo en les convocatòries de Valverde és fer-li un mal incalculable. No està madur, ni li toca estar-hi.