El Barça dels valors

Dimarts, en la inau­gu­ració de l’estadi Johan Cruyff, tots els assis­tents vam poder escol­tar per mega­fo­nia dife­rents mis­sat­ges al vol­tant dels valors que el Barça trans­met a totes les noies i tots els nois que aspi­ren a jugar, d’entrada, en aquesta ins­tal·lació, i més enda­vant, és clar, al Camp Nou. “Valors, valors, valors...” una vegada i una altra, fins a repe­tir-ho mol­tes vega­des. Però mol­tes, eh! És evi­dent que el dis­curs el tenen clar, no pot ser de cap altra manera. Una enti­tat espor­tiva com el Barça –val­dria, també, per a totes les altres enti­tats, famo­ses o anònimes, riques o pobres– ha de con­tri­buir a la for­mació inte­gral de tots els seus mem­bres.

Paral·lela­ment als actes de dimarts, una dele­gació del Barça era a París mirant de fit­xar Ney­mar. Cre­iem en la idea que el Barça ha de tenir una plan­ti­lla for­mada pel millor onze pos­si­ble –amb fut­bo­lis­tes d’aquí o d’allà– i uns com­ple­ments de casa que sumin la seva ànima al talent del col·lec­tiu. Els grans equips de la història blau­grana han exhi­bit aquesta fórmula. Fut­bolísti­ca­ment, doncs, com que Ney­mar és indis­cu­ti­ble, no toca­ria incloure el seu fit­xatge en el debat sobre l’apro­fi­ta­ment de la Masia. Ara bé, pels de la casa i pels de fora, el que sem­bla inne­go­ci­a­ble és que en el trom­pe­te­jat Barça dels valors la seva tar­geta de pre­sen­tació s’acosti, encara que sigui, a la franja baixa de la piràmide de la decència.

El refit­xatge de Ney­mar ha llançat al fons del cubell de les escom­bra­ries el bon nom del Barça. Algú de vostès accep­ta­ria un com­por­ta­ment simi­lar d’una filla o d’un fill seu? “Ara me’n vaig i ara vull tor­nar”; “Ara poso una demanda i ara la trec”; “Ara me’n vaig de qual­se­vol manera i ara mal­parlo del meu club per tor­nar”. És evi­dent que Josep Maria Bar­to­meu i la seva junta han deci­dit obrir una nova via per tran­si­tar: bus­car la victòria al preu que sigui. Canvi d’estratègia. Ney­mar és molt bo i punt. Ente­sos. Que no tor­nin a par­lar del Barça dels valors. Aquest Fut­bol Club Bar­ce­lona, amb 120 anys de vida, no és reco­nei­xi­ble ni pre­sen­ta­ble. La dig­ni­tat, per sota els tur­mells. O més avall.

La mega­fo­nia segueix cri­dant “valors, valors i valors”... a l’estadi Johan Cruyff. El mite holandès, el mateix que Bar­to­meu i bona part dels seus direc­tius van mal­trac­tar en vida, ara és a tot arreu de can Barça. No és estrany que el nunyisme esti­gui des­col·locat: el més ranci, tra­ient foc pels quei­xals; el més interes­sat, mirant de sor­tir en totes les fotos de l’estàtua i de l’estadi men­tre busca un record del Mes­tre en el bagul dels records. El temps els farà pas­sar de llarg a tots men­tre que la figura de Cruyff, veient el que veiem, cada dia serà més gran. El Barça el recu­pera en bronze i totxo; ara cal que també sigui ben pre­sent en el tarannà que va fer del Barça el club més admi­rat del pla­neta: gua­nya­dor i, a la vegada, digne.

PD: Sobre la inau­gu­ració de l’estadi Johan Cruyff. Una cosa és posar-hi diners i una altra, ànima. Una cosa és fer les coses perquè s’han de fer i una altra, perquè ve de gust fer-les. Quina llàstima d’acte!