L’EDITORIAL
Motius per a l’optimisme
Ha tardat 12 anys a tornar a la competició europea, però per poc bé que faci les coses, l’Espanyol té moltíssimes possibilitats de no ser un equip testimonial en l’Europa League 2019/20. El CSKA de Moscou, el Ferencvaros hongarès i el Ludogorets búlgar seran els seus rivals en la primera fase. No sent cap de sèrie, l’equip català té a davant una gran oportunitat de situar-se en el top 32 de la competició. El CSKA, un habitual de Champions –el curs passat va guanyar 0-3 al Bernabéu– que aquest any ha caigut a la segona competició és en aparença intocable, però ni a Moscou farà tanta fred el 3 d’octubre ni l’Espanyol estarà en fase de rodatge com ara. I Bulgària i Hongria són lligues menors. Una repassada a la nòmina de representants de la Premier (Manchester United, Wolverhampton, Celtic, Rangers), la Bundesliga (Wolfsburg, Borussia M’gladbach o Eintracht) o la Serie A (Lazio o Roma), a més dels portuguesos (Porto i Sporting) i holandesos (PSV i Feyenoord) il·lustra el que podia haver estat i finalment s’ha esquivat.
Aquesta expectativa esportiva positiva és una raó més per estar atents al tancament del mercat. Superar la primera fase implicaria portar la dinàmica de dos partits per setmana fins al 2020, i l’equip agrairà alguna rotació de qualitat més. De moment, la parella Ferreyra-Vargas està reduint al mínim la gran preocupació de l’estiu, el relleu de Borja Iglesias. Però segur que la plantilla continua sent millorable. I val la pena intentar-ho.