L’EDITORIAL
La zona estreta
El Barça de Valverde s’ha caracteritzat aquests últims anys pel fet de jugar amb tres migcampistes. Per ocupar aquests tres llocs aniran a bufetades, en el bon sentit, Sergi Roberto –en la seva enèsima reconversió–, Carles Aleñá –va ser titular a San Mamés i després va desaparèixer–, Frenkie de Jong –intocable–, Sergi Busquets –més fi que fa uns mesos–, Arthur –el millor a Pamplona– Arturo Vidal –la rauxa feta migcampista– i Ivan Rakitic –probablement el preferit de l’entrenador–. A aquí hi podríem afegir Riqui Puig, que veu com Carles Pérez i fins i tot Ansu Fati es fan un lloc al primer equip quan se suposa que era ell la gran esperança del Mini. El tòpic diu que beneït problema per als entrenadors tenir jugadors tan bons, però gairebé sempre és una font de problemes al vestidor perquè els futbolistes el que volen, sobretot, és jugar. Només cal recordar l’estirabot de Vidal a Londres quan es va veure suplent en un partit de la Champions. La direcció esportiva del Barça també ha vist que això més que un luxe és un excés al qual segurament caldrà posar remei al mercat d’hivern encara que els ingressos distin molt dels desitjats. Segurament els jugadors que menys minuts tinguin se sentiran clarament assenyalats –com ho ha estat Rakitic les últims setmanes– per agafar la porta de sortida. Valverde també podria repartir els minuts d’una manera equitativa, però això se li podria girar en contra, perquè sense un onze definit és difícil consolidar un equip.