La gran badada dels etíops
Les seleccions de Kenya i d’Etiòpia s’han repartit 34 dels 35 títols per equips i 26 dels títols individuals en el campionat del món de cros des que van debutar-hi en la novena edició, que es va disputar el 28 de març del 1981 a l’hipòdrom de la Zarzuela, a Madrid. Els kenyans i els etíops han exercit una autèntica tirania en la classificació per equips del mundial, ja que l’única ocasió en què el títol no ha estat per a ells –24 per a Kenya i 10 per a Etiòpia– ha estat justament aquest any, en què va guanyar Uganda. El dia del debut de Kenya i Etiòpia en el mundial de cros, en un matí plujós a Madrid, Etiòpia es va imposar en la classificació per equips, però no va ser una jornada rodona per als etíops, ja que la victòria va ser per a Craig Virgin (Estats Units), que d’aquesta manera revalidava el títol que havia guanyat un any enrere a París. Virgin va superar Mohamed Kedir (Etiòpia) per dos segons i Fernando Mamede (Portugal) va completar el podi a quatre segons de Virgin.
I per què va ser una decepció per a Etiòpia guanyar un or i una plata en la seva estrena en el mundial? Doncs perquè una terrible badada del seu entrenador, que es va descomptar sobre el nombre de voltes que s’havien de fer, va provocar que els seus atletes esprintessin com si ja s’hi juguessin la victòria quan, en realitat, encara havien de fer una volta més al circuit.
Etiòpia es va presentar a Madrid amb un equip que liderava el doble campió olímpic en els 5.000 m i 10.000 m a Moscou 80, Miruts Yifter, i en què també hi eren Mohamed Kedir –bronze en els 10.000 m–, Tolossa Kotu –quart en els 10.000 m–, Eshetu Tura –bronze en els 3.000 m obstacles– i Dereje Nedi –setè en la marató–. Kenya –que havia boicotejar els Jocs de l’estiu anterior– es va estrenar amb un equip sense estrelles –el seu millor home seria Jackson Ruto, que va acabar 22è–. Els etíops van fer honor a la condició de favorits amb què es van presentar a Madrid i, després del domini inicial del portuguès Mamede, van agafar el comandament de la prova, que es disputava sobre 12 quilòmetres, i Kedir va anar marcant tots els parcials fins que, quan s’acostaven al final de la penúltima volta, tots els etíops van començar a esprintar. Kedir, Nedi i Balcha al davant; Yifter, Kotu i Girma, una mica més enrere. Els 15.000 espectadors que hi havia a l’hipòdrom van quedar bocabadats. Què feien els homes vestits de verd? Quan van creuar la que creien que era la línia d’arribada es van adonar del seu error. Quedava una volta. Aquell dia jo estava d’espectador a l’hipòdrom i vam veure astorats com els etíops no passaven al davant com havien fet fins llavors. Els seus rivals, amb Virgin al capdavant, ho van aprofitar i els van superar. Només Kedir va ser capaç de recuperar-se i tornar a la lluita per la victòria individual, però Craig Virgin el va derrotar en l’esprintada final. Malgrat tot, Etiòpia va situar cinc atletes entre els 15 primers i va guanyar el títol per equips davant els Estats Units i Kenya. Un any més tard, a Roma, Mohamed Kedir va poder guanyar l’or que havia deixat escapar a Madrid. I Etiòpia va repetir per equips.