Com és habitual quan es deceben les expectatives, sobren maximalismes i falta context i ponderació. El Barça no ha perdut la lliga, com sembla interessar a l’entorn d’uns rivals que, com els blaugrana, també van ensopegant. Aventurar ara conclusions categòriques, encara que a la llarga es confirmin, és un exercici més predictiu que analític. Però la necessitat de reposar la diagnosi i les correccions topa, com sempre, amb el factor de correcció del resultat immediat.

És segur que els equips grans que ocupen la pretemporada fent gires a l’altra punta de món per generar ingressos acaben fent la pretemporada real al setembre. Si a més, com en el cas del Barça, hi ha lesions, s’allarga fins a l’octubre. Tampoc és cosa de dos dies trobar l’encaix de Griezmann amb Messi i Suárez

Amb tot, hi ha una tendència que es va consolidant i que és alarmant. El daltabaix de Granada no és un episodi aïllat. El Barça que ha esclafat el Betis i el València al Camp Nou ha estat un equip no ha comparegut ni a San Mamés, ni a Pamplona, ni a Dortmund. Però a Granada va vorejar el ridícul perquè anar a remolc del Granada des del minut 1 i no fer cap sensació de poder capgirar el resultat no és propi del Barça. I com que són els mateixos homes, la preocupació creix per força. Hi ha marge per refer-se, però no per titubejar. En aquests casos, és una sort que demà hi torni a haver partit. Sempre que se sàpiga marcar un rumb i seguir-lo amb fe.