“Joven­tut, diví tre­sor. Ja mar­xes per no tor­nar. Quan vull plo­rar no ploro i a vega­des ploro sense voler”, és una de les estro­fes més cone­gu­des del poeta Rubén Darío. Una peça bri­llant que parla de la innocència, la ten­dresa i la timi­desa durant la infància. De com es van com­pli­cant les coses a mesura que un va crei­xent i del temps que vola men­tre espe­rem. I quan ens n’ado­nem ja és massa tard. Hi ha talents precoços que tiren avall qual­se­vol obs­ta­cle que tro­ben pel camí. En la lliga hi ha una sèrie de juga­dors que, sense arri­bar a la vin­tena d’edat, ja han demos­trat el seu nivell en un món d’adults. El cas més espec­ta­cu­lar és el d’Ansu Fati. Nas­cut fa setze anys a Gui­nea Bis­sau, el jove fut­bo­lista va arri­bar a Sevi­lla. De seguida va des­ta­car a Her­rera, l’equip del poble, i el salt al plan­ter del Sevi­lla va ser imme­diat. D’allà el va pes­car el Barça, i ara, després de sis anys a la Masia, ja és mem­bre de ple dret del pri­mer equip blau­grana. Elec­tri­ci­tat, talent, capa­ci­tat per mani­o­brar amb les dues cames, com­prensió del joc de posició i faci­li­tat per veure por­te­ria han estat la seva carta de pre­sen­tació. Al Vila-real estan d’enho­ra­bona. Després d’una tem­po­rada pas­sada que va supo­sar un cal­vari per a l’equip gro­guet, enguany les coses estan fun­ci­o­nant d’allò més bé. Samuel Chukwu­eze (Nigèria, 1999) és un dels fut­bo­lis­tes més ràpids de la lliga. Un extrem d’aquells que sem­pre bus­quen fer mal, ja sigui per habi­li­tat o en cur­ses ver­ti­gi­no­ses a l’espai. El nigerià ja és una rea­li­tat. A la part blanc-i-ver­me­lla de Madrid estan encan­tats amb el talent de la nina dels seus ulls. João Félix (19), que va pro­ta­go­nit­zar un traspàs rècord durant l’estiu, ja és un fix en l’atac de Diego Pablo Sime­one. A l’altra banda, el bra­si­ler Vini­cius (19) lluita diària­ment con­tra ell mateix per tal de convèncer el San­ti­ago Ber­nabéu que pot ser un fut­bo­lista vàlid per al Madrid.

A la riba del Túria, a més de certa ines­ta­bi­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal, dues joies del plan­ter són l’orgull del valen­ci­a­nisme: el sud-coreà Kan­gin Lee (18), Pilota d’Or de l’últim mun­dial sub-20, sem­pre amb el cap aixe­cat i la pilota cosida al peu esquerre, i Fer­ran Tor­res (19), un extrem amb velo­ci­tat i deter­mi­nació en totes les seves acci­ons. La Real Soci­e­dad és un dels equips més diver­tits de veure, espe­ci­al­ment pel talent de joves juga­dors que juguen com els àngels. El noruec Mar­tin Ode­ga­ard (20) està demos­trant una qua­li­tat extra­or­dinària en cada con­trol, pas­sada o xut a por­te­ria que exe­cuta. És un goig veure’l jugar. Amb només vint anys, el ghanès Salissu ja és un dels cen­trals amb més pro­jecció de la lliga. Alt, expe­di­tiu, sem­pre atent i amb una bona sor­tida de pilota amb la cama esquerra, són els argu­ments que han con­vençut l’entre­na­dor Ser­gio González. Tot i no haver començat bé la tem­po­rada, el Celta pot pre­su­mir de tenir molta qua­li­tat en la plan­ti­lla. A la sala de màqui­nes hi juga Fran Bel­tran (20) un mig­cam­pista que tre­ba­lla i dis­tri­bu­eix la pilota amb molt de cri­teri. Talents precoços que comen­cen a lluir en un entorn hos­til, dis­po­sats a apro­fi­tar la innocència i la valen­tia pròpies de l’edat. Joven­tut, diví tre­sor.