El gran dia de Jesse Owens
Jesse Owens és recordat per la gesta que va aconseguir en els Jocs Olímpics de Berlín, el 1936, quan va guanyar quatre medalles d’or –100 m, 200 m, 4x100 m i salt de llargada– a l’estadi olímpic davant d’Adolf Hitler i la resta de jerarques nazis, que esperaven fer d’aquells Jocs una prova de la supremacia ària. La gesta d’Owens no va ser igualada fins al 1984, quan en els Jocs de Los Angeles, Carl Lewis també va guanyar les mateixes quatre proves.
Un any abans d’aquella exhibició berlinesa, Jesse Owens ja va entrar en la història de l’esport en general i de l’atletisme en particular quan, el 25 de maig del 1935, en una competició universitària a Ann Arbor, a Michigan, va aconseguir quatre rècords del món en l’espai de 45 minuts. La placa que commemora la gesta que va fer al Ferry Field, i que es pot veure en la imatge, deixa ben clar que Owens va fer quatre rècords, tot i que estadísticament en va fer sis. La raó? Que en les curses de les 220 M iardes llises i 220 m iardes tanques –que serien 201,17 metres– també va batre, de passada, els rècords mundials dels 200 m i els 200 m tanques.
La competició va començar per a Owens a les 15.15 h amb la cursa de les 100 iardes, que va guanyar amb 9.4, igualant el rècord mundial que compartien Frank Wykoff (1930) i Daniel Joubert (1931). Owens ja havia corregut les 100 iardes en 9.4 el 1933 i 1934, però les seves marques no van ser mai homologades. En la cursa al Ferry Field, els tres cronometradors oficials van agafar 9.4 i els tres de suport, 9.3. La marca es va homologar amb 9.4 i 1,55 metres de vent a favor. A les 15.25 h, Owens va afrontar el salt de llargada. A les 15.45 h tenia la cursa de les 220 iardes i a les 16.00 h, la de les 220m iardes tanques, i com que en el salt de llargada hi havia una vintena de participants, Owens sabia que només podria fer un salt. Dies abans havia saltat 7,97 en els Drake Relays, a només un centímetre del rècord mundial que tenia el japonès Chuhei Nambu des del 1931. Sobre una pista de gespa, Owens va saltar 8,13 m amb 1,5 metres de vent a favor i es va convertir en el primer atleta que superava la barrera dels 8 metres. Un rècord del món que duraria 25 anys, fins que Ralph Boston va saltar 8,21 m l’agost del 1960. A les 15.45 h va arribar el torn de la cursa de les 220 iardes, que es van disputar en línia recta, fet habitual en aquells anys. Owens va fer 20.3, millorant els 20.6 de Rokand Locke del 1926 en les 220 iardes i els 20.6 de Ralph Metcalfe del 1933 en els 200 m. I per acabar, les 220 iardes tanques a les 16.00 h, també disputades en línia recta, que Owens va córrer en 22.6, superant els 23.0 de Normal Paul del 1933, tot i que no era un gran especialista en les tanques. La gran gesta s’havia consumat. I això que Jesse Owens no va arribar al Ferry Field en les millors condicions físiques. Una setmana abans havia caigut per unes escales i tenia mal a l’esquena. Un mal que, segons va explicar ell mateix anys més tard, va desaparèixer en el moment que es va posar a la línia de sortida de les 100 iardes i va reaparèixer quan va tornar als vestidors un cop acabada la competició.