Juan Carlos Unzué no pilotarà més l’intent del Girona de tornar a primera. La propietat del club no ha tingut ni un terç de la paciència que va tenir amb Eusebio i, escaldada pel daltabaix que va suposar ser pacient i un punt contemplatiu amb el tècnic castellà, no ha dubtat a fulminar el seu successor passades només dotze jornades.

La destitució d’Unzué corrobora la dificultat extrema de tornar a primera la temporada posterior al descens. Certament, els clubs que acaben de baixar tenen un pressupost més alt gràcies a la quinzena de milions del fons de compensació, però també han d’assumir salaris de primera divisió si volen retenir jugadors diferencials –i el Girona ho ha aconseguit, per exemple, amb Stuani– i, al capdavall, per aquest forat se’n van els ingressos extra que, d’altra banda, també tenen els altres equips que han baixat. La paret és, però, la pressió d’haver de tornar a primera, que marca des de la primera jornada que tot el que no sigui pujar és un fracàs.

A Unzué l’ha sentenciat aquesta pressió perquè, tot i que els resultats no són els esperats –més derrotes que victòries– la distància amb els llocs d’ascens directe i promoció –quatre punts i tres– és mínima. No ha tingut ni la possibilitat de defensar-se d’un ultimàtum perquè, un cop els resultats l’han abandonat, el joc tampoc no l’avala. Val més que el seu successor ja hagi viscut situacions com aquesta i, si pot ser, que tingui una esquena ben ampla.