L’EDITORIAL
La versió depredadora
El Barça serà al sorteig de vuitens de la Champions com a primer de grup i aparcarà la competició fins al febrer. És el resultat d’haver resolt la feina sense esperar a l’últim dia. Els resultats continuen assistint un equip que quan està intens com ahir en té prou amb quatre urpades per ensangonar el rival i deixar-lo fora de combat quan encara s’està llepant les ferides.
Messi i Suárez, una dupla encara diabòlica, van ser els estilets d’un equip que ahir ho va confiar tot a la pressió intensa, a la recuperació i a la transició, molt més que al joc de combinació. És una opció de joc poc llustrosa, si es vol, però té l’avantatge que és proactiva i que indueix el rival a l’error. És un registre futbolístic que s’escapa del que s’havia considerat ortodòxia blaugrana, però la realitat d’avui és que com més maneres de jugar dominis, millor. És possible que el Barça de la pressió alta i la transició no aixequi expressions d’admiració unànime a la grada, però no se li pot negar que és un equip letal i si arriben títols, la passió ja es desencadenarà.
Un parell d’esgarrapades per atordir el rival i un parell de gols per ferir-lo de gravetat. En deu minuts, el Borussia a la lona. Moment d’estalviar esforços fins que, en l’enèsima transició, Griezmann, la tercera pota del nou trident, va somriure. Ja li feia falta, i també calia un partit de titular amb criteri i protagonisme per a Rakitic. La creu, la tercera lesió muscular del curs de Dembélé. Si ha canviat d’hàbits, encara no es nota.