L’EDITORIAL
Molt mal perdre rus
Les autoritats polítiques i esportives de Rússia s’han agafat molt i molt malament la sanció de l’Agència Mundial Antidopatge (AMA) que deixa l’esport rus fora dels Jocs Olímpics i els mundials fins a l’any 2023. No és cap sorpresa, però sí que sorprèn fins a cert punt que no hagi sortit, si més no fins ara, ningú a posar un mica de seny i a fer una mica d’autocrítica. Sí que ho han fet alguns esportistes com ara la campiona del món de salt d’alçada, Maria Lasitskene, que culpen únicament i exclusiva els responsables polítics de la situació a la qual s’ha arribat al seu país. Perquè cap ni un d’ells no pot dir que no estaven avisats. Potser es pensaven que no s’atrevirien amb la gran Rússia. I estaven equivocats. L’AMA –i el COI, que li dona suport– ha estat dura, però fins i tot ho podria haver estat més. I algunes reaccions, com ara la de l’exatleta Ielena Issinbàieva, que ha dit que són sancions “extremament cruels, injustes i assassines”, o la de la presidenta del Parlament rus, que fa una crida a fer uns Jocs al marge del COI i de l’AMA, no ajuden de cap manera, al marge de demostrar una gran ignorància de l’estructura de l’esport mundial. Els esportistes russos que estiguin nets podran competir. Com ja ha passat en aquests últims anys. En la defensa que es fa dels esportistes russos s’obvia massa això i es remarca que no podran defensar la bandera i l’himne rus. Ja som al cap del carrer. Diuen que no s’ha de barrejar l’esport i la política i només importen les banderes i els himnes.