Real­ment el que ha vis­cut Raki­tic aquesta tem­po­rada és digne d’estudi. Durant tot el mer­cat esti­val el seu nom va aparèixer en totes les tra­ves­ses per aca­bar dei­xant el Barça. Tant per mar­xar en un traspàs a un altre club com per entrar en l’ope­ració que havia de retor­nar Ney­mar al club blau­grana. Com que la com­pe­tició ofi­cial va començar abans que es tanqués la fines­tra de fit­xat­ges, durant els pri­mers par­tits el mig­cam­pista croat va des­a­parèixer per com­plet de les ali­ne­a­ci­ons de Val­verde. I no dei­xava de ser sor­pre­nent perquè pel tècnic era un juga­dor indis­cu­ti­ble en les seves dues pri­me­res tem­po­ra­des a la ban­queta. Una peça impres­cin­di­ble que havia aju­dat l’equip a tenir equi­li­bri sobre la gespa. Qüesti­o­nat sobre per què no comp­tava amb ell, Val­verde arron­sava les espat­lles i en alguna roda de premsa fins i tot va dei­xar anar un “què vols que et digui?”. Era una manera d’insi­nuar que des de la direcció espor­tiva li havien donat ins­truc­ci­ons perquè no el fes jugar per no posar en risc una pos­si­ble venda.

El mer­cat es va tan­car i Raki­tic va seguir al Barça. Cap de les ope­ra­ci­ons ober­tes va arri­bar a bon port i tot­hom donava per fet que pas­sa­ria a ser un juga­dor més de la plan­ti­lla i tenint en compte els seus pre­ce­dents res feia pre­sa­giar que no tor­na­ria a ser un fut­bo­lista impor­tant. Però ana­ven pas­sant els par­tits, i Raki­tic seguia sense tenir pro­ta­go­nisme. Va tas­tar com mai la ban­queta i fins i tot en alguna ocasió es va que­dar a la grada. Titu­lar només ho va ser en l’infaust par­tit de Gra­nada, un fac­tor més que tam­poc el va aju­dar gaire. L’argu­ment de Val­verde sem­pre va ser que en el mig del camp aquesta tem­po­rada hi havia més com­petència amb l’arri­bada de Frenkie De Jong, l’intenció d’avançar Sergi Roberto i de donar més pro­ta­go­nisme a una de les apos­tes de pre­sent i de futur del club com el bra­si­ler Art­hur Melo.

Però tota una sèrie de fac­tors han aca­bat trans­for­mant aquesta pla­ni­fi­cació i a dia d’avui pocs dub­ten que Raki­tic s’ha tor­nat a gua­nyar la con­dició de peça impor­tant per l’equip després de jugar els últims par­tits com a titu­lar i que aquests hagin coin­ci­dit amb els millors par­tits de la tem­po­rada. El croat, sense fer soroll, ha sabut aguan­tar la seva situ­ació amb molta pro­fes­si­o­na­li­tat i ha sabut espe­rar la seva opor­tu­ni­tat per fer-se valer. En el sis­tema del Barça la seva presència a la banda dreta és molt impor­tant perquè és qui millor sap guar­dar-li l’esquena a Leo Messi. Té capa­ci­tat de sacri­fici i dona molt equi­li­bri a l’equip. Ha estat capaç de cap­gi­rar tant la seva situ­ació dins el grup que no només tot­hom espe­rava que sigui titu­lar en el clàssic con­tra el Real Madrid sinó que a dia d’avui sigui molt com­pli­cat que marxi en el mer­cat d’hivern, quan fa uns mesos era més que una pos­si­bi­li­tat. Qui aca­barà mar­xant amb quasi tota segu­re­tat és Car­les Aleñá, que anirà cedit al Betis, un club que encaixa per­fec­ta­ment amb el seu estil de joc.

Tenint en compte el ren­di­ment de Raki­tic en l’últim mes difícil­ment Art­hur, tocat al pubis, li pot pren­dre el lloc en l’onze ni tam­poc un Arturo Vidal, molt més útil per sac­se­jar par­tits tra­vats que no pas per equi­li­brar l’equip. Fent feina, en silenci, Raki­tic s’ha gua­nyat seguir.