Opinió

Milà ensenya el camí...

Era Cham­pi­ons, parau­les majors. L’Inter de Milà, el fla­mant líder de la Serie A, s’hi jugava la vida. Nosal­tres, res. És per això que Val­verde va sor­tir amb un onze expe­ri­men­tal. Però la rei­vin­di­cació dels suplents al Giu­seppe Meazza, amb menció espe­cial per a Neto, Aleñá, Car­les Pérez i Ansu Fati, cons­tata que qual­se­vol juga­dor de la plan­ti­lla del Barça pot jugar per­fec­ta­ment qual­se­vol par­tit de la lliga espa­nyola, amb els tres punts en joc. Fem-los con­fiança! No hi ha excu­ses, el nos­tre entre­na­dor dis­posa de recur­sos sufi­ci­ents per dosi­fi­car els titu­laríssims i fer que arri­bin en bona forma als mesos deci­sius d’abril i maig. Perquè Bus­quets o Raki­tic, igual que Suárez i altres vete­rans il·lus­tres, en ple­ni­tud encara, poden mar­car diferències. És exac­ta­ment la mateixa dico­to­mia de la tem­po­rada pas­sada i l’ante­rior. Milà t’ha ense­nyat el camí. Capisci, Ernesto?...

Ho tor­na­ria a fer...

A propòsit, el capítol 7 (el millor) de la sèrie docu­men­tal Match­day, produïda pel Barça i emesa per Raku­ten TV, és el dedi­cat a la capi­tu­lació d’Anfi­eld. Amb posat solemne, Val­verde pro­nun­cia una reflexió simp­tomàtica: “Ho vaig pre­pa­rar tot tenint l’experiència de l’any ante­rior (Roma) i tinc la sen­sació que, si m’he equi­vo­cat en alguna cosa (a Liver­pool), em tor­na­ria a equi­vo­car.” És tex­tual. I Bar­to­meu va i el rati­fica! Són fets l’un per l’altre... El filòsof xinès Con­fuci (551-479 aC) ja aler­tava que qui comet un error i no el cor­re­geix, el mul­ti­plica: Roma, Liver­pool... i que Déu ens pro­te­geixi. Perquè, per molt que Messi digui que la culpa només va ser dels juga­dors (que també), és obvi que Val­verde va con­tri­buir deci­si­va­ment, amb el seu plan­te­ja­ment i la seva mio­pia tàctica, a con­ver­tir el que havia de ser un tràmit en un infern.

El docu­men­tal ens ense­nya el ves­ti­dor del Barça a la mitja part. Amb només 1 a 0 en con­tra, els juga­dors por­ten la paraula pànic estam­pada al front, men­tre Val­verde ver­ba­litza con­sig­nes primàries. Ni una sola indi­cació tàctica ver­sem­blant, ni un ele­men­tal: “Nois, tan­quem-los les ban­des que és per on ens estan sag­nant.” Una escena deca­dent i acla­ri­dora. No va ser un acci­dent i el Txin­gurri és un erràtic rein­ci­dent. Per cert, el capítol és titula 18 dies de tem­pesta, un eufe­misme en tota regla com donant a enten­dre que allò va ser una bor­rasca pas­sat­gera que va escam­par i aquí no ha pas­sat res. Tsu­nami Anfi­eld, hau­ria estat més explícit...

El Tsu­nami i el clàssic

Par­lant de tsu­na­mis, de cara al Barça-Madrid la pla­ta­forma Tsu­nami Democràtic avi­sava (10/12): “És molt fàcil que el par­tit es jugui amb nor­ma­li­tat: cal garan­tir la presència de l’Spain, sit and talk a les gra­des i al ter­reny de joc”. Ahir indi­cava que no es pro­posa “blo­que­jar o sus­pen­dre el par­tit”. Ben fet, perquè difi­cul­tar la dis­puta del clàssic no bene­fi­cia la noble causa inde­pen­den­tista. Ara bé, i ja posats en això, el lema Espa­nya, seu i parla és d’una can­di­desa i car­rin­clo­ne­ria insu­por­ta­bles. Fora! Les pan­car­tes: rei­vin­di­ca­ti­ves, clares i con­tun­dents. Gràcies.

Pel que fa al matx, a Can Padrós no estan tan bé com es pen­sen. De fet, amb l’Espa­nyol no sem­blava que jugués un líder con­tra un cuer. Va ser igua­lat. I nosal­tres tam­poc estem per llançar coets: amb el Mallorca, després d’una pri­mera part força ins­pi­rada i de poder fir­mar una gole­jada d’escàndol; si ells fan el 4 a 3 (van tenir la pos­si­bi­li­tat), hauríem aca­bat dema­nant l’hora. Som un equip deses­truc­tu­rat i incon­sis­tent, que penja de Messi i viu d’impul­sos de qua­li­tat, al qual qual­se­vol equi­pet crea perill amb faci­li­tat. El marge de millora és enorme. Aquest ves­pre a Ano­eta ens espera una Real força endreçada...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.