L’EDITORIAL
Cada vegada pitjor
L’Espanyol ni va guanyar ni va jugar a res ahir al camp del Leganés. Era un partit clau perquè, si ets el cuer, anar a casa del penúltim, amb el qual estàs empatat a punts, és una gran oportunitat per aconseguir alguna cosa important. L’entrenador i els jugadors van dir abans del partit que tenien clar el que es jugaven, però a l’hora de la veritat, ahir a Butarque, res de res. L’Espanyol va ser un equip sense ànima, incapaç de reaccionar a un gol encaixat en els primers minuts per culpa d’una errada infantil. Queda un partit per acabar la primera volta i l’Espanyol només ha estat capaç de sumar 10 punts. I, la primera volta, l’acabarà l’Espanyol rebent el Barça en un derbi que es preveu molt calent. Perquè queda clar que, amb 10 –o 13– punts en una volta, farà falta una gran segona part del campionat per eludir el descens de categoria. I encara bo que el Llevant va remuntar contra el Celta i la salvació continua a cinc punts –el Mallorca– i no a set, si haguessin guanyat els gallecs. El que està per veure és si l’Espanyol afrontarà aquesta lluita desesperada que li espera amb Pablo Machín a la banqueta. L’entrenador de Sòria ha sumat cinc dels 30 punts que ja ha disputat a la lliga. Unes xifres paupèrrimes que fan que no es pugui descartar la possibilitat d’un segon canvi d’entrenador en l’Espanyol. Machín diu que hi ha temps per redreçar la situació, i és veritat, però una cosa és el temps i una altra la manera com s’aprofita aquest temps. I ara en l’Espanyol tot és desconfiança i desesperació.