El 2020, més i millor
Ara que estem en època nadalenca és moment de reflexió. És temps de fer una vista enrere i, des de la serenitat, fer un repàs del que ha estat l’any 2019. Alguns estaran plenament satisfets pels èxits assolits i, d’altres, menys encertats, hauran de fer propòsit d’esmena de cara a l’any vinent. En la lliga, el Barça va tornar a governar amb mà de ferro. Ja en suma vuit de les últimes onze, i la dinastia ja comença a ser històrica. A Europa, però, les coses no van rutllar tan bé per a l’equip blaugrana. Un cop creuen els Pirineus en eliminatòria europea, els genolls comencen a tremolar ja fa alguns anys. Va passar a París, fet que va obligar a una remuntada èpica; també a Torí acabant amb la figura de Luis Enrique a la banqueta culer. A Roma, la davallada va ser impactant i, ja el 2019, la cosa va agafar un aire dramàtic. Després d’un tres a zero en el partit d’anada de les semifinals de la Champions League, el Barça havia de visitar un Liverpool amb tres baixes importantíssimes: Naby Keita, Roberto Firmino i, especialment, Mohamed Salah. Un equip red sense alguns dels seus futbolistes havia de remuntar tres gols davant l’equip de Messi. Sonava a utopia. Però a Anfield la passió pel futbol s’escapa a tota raó. Els soldats de Jurgen Klopp van capgirar el resultat, en una de les nits més negres del Barça en120 anys de vida.
Amb la ressaca del desastre a Liverpool, els nois de Valverde havien d’afrontar la final de la copa del Rei davant d’un València hiperexcitat per la possibilitat d’aixecar un títol en l’any del centenari. L’equip valencianista va passar per damunt dels catalans, deixant en qüestió la continuïtat del seu projecte. Un altre equip català, l’Espanyol, va arribar al clímax quan l’estiu estava a punt d’arribar. Amb Rubi a la banqueta, els blanc-i-blaus van tornar a classificar per a l’Europa League dotze anys després de l’última vegada. Un estil definit de joc, en què la pilota era protagonista, va guiar els periquitos cap al somni, europeu que es va tornar realitat. Les coses es van torçar de manera violenta unes setmanes després. Rubi, arquitecte d’aquest projecte engrescador, va abandonar la nau emportant-se també Borja Iglesias, el futbolista més determinant de l’equip. Des de llavors, res no ha estat igual a Cornellà-el Prat. A Europa s’han classificat per als setzens de final en un grup sense gaire oposició, però en la lliga la situació és dramàtica. Cuer de la competició amb només dues victòries en divuit partits, l’Espanyol ha hagut de recórrer al seu tercer entrenador de la temporada per intentat redreçar el rumb. Temps hi ha per fer-ho; veurem si també hi ha encert per no seguir el camí d’un altre català, el Girona, el 2019. En una temporada que semblava anar per bon camí, una caiguda lliure sense frens en el tram final va enviar els gironins a segona divisió.
Fins i tot en la selecció espanyola ha estat un any de terratrèmols. La sortida de Luis Enrique de la banqueta per motius personals va obrir la porta a Robert Moreno, qui, després d’uns bons partits, va voler quedar-se la cadira. Un plantejament que la federació no va acceptar i que ha acabat amb Luis Enrique de tornada.
A escala internacional, Bayern de Munic, Juventus i PSG van continuar guanyant les seves respectives lligues, mentre el Liverpool s’ha elevat com l’equip més fort del món en l’actualitat. En resum, hem gaudit d’un any futbolístic 2019 de traca i mocador. Des d’aquí vull desitjar-vos unes bones festes a tots. El 2020, més i millor.