Què esperar mentre esperem

El Nadal, el període més intens de tot l’any, ja s’ha esgo­tat. Hem pas­sat dues set­ma­nes rode­jats dels nos­tres fami­li­ars, ens hem retro­bat amb per­so­nes que feia molt de temps que no vèiem. Avui dia, amb les xar­xes soci­als, hem per­dut capa­ci­tat comu­ni­ca­tiva. Ens pen­sem que ja estem al dia del que passa a la gent que tenim al vol­tant i, en un error imper­do­na­ble, deci­dim que no cal tru­car-los perquè hem posat “m’agrada” a les tres últi­mes publi­ca­ci­ons d’Ins­ta­gram. Ales­ho­res, enmig d’un àpat exces­siu, inter­can­viem con­ver­ses i ens ado­nem que hem estat des­con­nec­tats d’aquesta gent. Fem un exer­cici d’autocrítica, ens jurem a nosal­tres matei­xos que aquest any nou serà dife­rent. Que el con­tacte amb els nos­tres fami­li­ars ha de ser una cons­tant d’ara enda­vant. Comença l’any i res no can­via. Tots estem massa ocu­pats, “la feina m’ocupa massa temps”, “gai­rebé no tinc hores” i tot un ven­tall d’excu­ses dis­se­nya­des per ama­gar-nos. Un altre like a Face­book i tot en ordre. L’any nou ha començat ple d’emo­ci­ons for­tes. Un derbi de Bar­ce­lona que va aca­bar amb empat. L’afició de l’Espa­nyol va pas­sar bona part d’aquesta època nada­lenca pre­pa­rant aquest par­tit. Com afron­tarà Abe­lardo aquest gran repte d’inten­tar treure l’equip blanc-i-blau del fons de la clas­si­fi­cació? Quin sis­tema seria el triat pel nou entre­na­dor? Juga­dors clau com David López o Marc Roca recu­pe­ra­ran el seu millor nivell ara que hi ha un nou capità al cap­da­vant de la nau? Entre tor­rons, nada­les i cava, la situ­ació crítica de l’equip peri­quito no esca­pava als seus afi­ci­o­nats. D’altra banda, els culers ja fa algun temps que estan ins­tal·lats en una espècie de càpsula de repe­tició. En un dia de la mar­mota cons­tant. L’equip va obte­nint resul­tats en la lliga, però el joc no con­venç. Els més resul­ta­dis­tes diran que no importa el com, sinó el què. Que l’objec­tiu jus­ti­fica els mit­jans. Que ja n’hi ha prou de recor­dar les èpoques de Cruyff i de Guar­di­ola, que s’ha de viure el moment. Els més romàntics es resig­nen a veure com el seu equip va sumant, aga­fat al talent innat dels seus juga­dors clau, sense ofe­rir ni de bon tros l’espec­ta­cle d’anys enrere. En aquest con­text, amb l’Espa­nyol cuer i el Barça líder, va arri­bar el derbi de dis­sabte pas­sat. Va sor­tir valent, l’equip d’Abe­lardo, com si tots aquests dies de fes­tes els hagues­sin apro­fi­tat per omplir el dipòsit de ben­zina i bons propòsits. D’altra banda, els culers van sal­tar al camp mig ador­mits, sense intenció ni nervi, de la manera que s’afron­ten par­tits intrans­cen­dents. En l’inici de la segona part, el Barça va entrar més agres­siu, en gran mesura gràcies a la presència d’Arturo Vidal. Els afi­ci­o­nats blau­grana sabien per­fec­ta­ment que el xilè, un fut­bo­lista allu­nyat del joc més fi amb la pilota, podia sac­se­jar el par­tit, i així va ser. Men­tre no arribi la bri­llan­tor, cal recórrer a la rauxa. Men­tre s’espera el joc pre­ci­o­sista, aquesta empenta ajuda a con­ti­nuar enda­vant.

L’Espa­nyol mai va per­dre la fe i va mos­trar una gran vita­li­tat. Sabent que el camí cap a la sal­vació serà duríssim i cons­ci­ent que caldrà suar de valent per arri­bar al final amb èxit. Men­tre repas­sem les fotos de la nos­tra gent pro­pera a les xar­xes soci­als, la vida ens passa davant dels ulls sense fre. Alguns somien en grans ges­tes del seu equip. D’altres només volen que arribi el següent par­tit per donar suport als seus colors. Tots, abso­lu­ta­ment tots, es van cons­truint expec­ta­ti­ves sobre què espe­rar men­tre espe­ren el pròxim par­tit.