El primer campió africà
El sud-africà Reggie Walker, vencedor dels 100 metres en els Jocs Olímpics de Londres, el 1908. L’algerià Boughéra El Ouafi, guanyador de la marató a Amsterdam, el 1928. L’etíop Abebe Bikila, medalla d’or en la marató dels Jocs de Roma de l’any 1960. Quin d’aquests tres atletes és el primer campió olímpic africà de la història de l’atletisme? Sembla evident que si es planteja una pregunta amb tres possibles respostes és que hi ha alguna cosa que grinyola. N’hi ha, i tenen a veure amb la convulsa història del continent africà i el seu passat colonial en els segles XIX i XX.
Cronològicament parlant, el primer candidat és Reggie Walker, nascut a Durban el 1889 i que encara és el campió olímpic dels 100 metres més jove de la història, ja que quan va guanyar el 1908 tenia 19 anys i 128 dies. El 1908, Sud-àfrica, pròpiament dita, ni tan sols existia –la Unió Sud-africana es crea el 1910–. El Comitè Olímpic Internacional (COI) va autoritzar quatre de les colònies britàniques (El Cap, Riu Orange, Natal i Transvaal) a enviar un comú, format per 14 atletes, als Jocs de Londres, un dels quals era Walker, que va imposar-se en els 100 metres amb 10.8, nou rècord olímpic.
L’any 1928, a Amsterdam, Boughéra El Ouafi, nascut a Ouled Djellal, Algèria, el 1898, va guanyar, també de forma inesperada, la marató amb 2h32:57, millorant el setè lloc que havia obtingut quatre anys abans als Jocs de París. Boughéra El Ouafi, però, no va guanyar la medalla d’or representant el seu país de naixement, Algèria, sinó França, que el 1830 havia envaït el país i que el va mantenir com a colònia fins que el 3 de juliol del 1962 Algèria va aconseguir la independència. Un altre algerià que va guanyar un or olímpic en la marató i que també ho va fer representant França va ser Alain Mimoun, vencedor de la marató del 1956 a Melbourne.
L’any 1960, als Jocs de Roma, Abebe Bikila va sorprendre el món guanyant la marató corrent descalç. Aquesta atleta d’Etiòpia, nascut el 1932 a Jato, és una de les grans llegendes de la història de l’atletisme. La va començar a escriure en aquella calorosa nit romana del 10 de setembre del 1960 en la marató que va acabar sota l’Arc de Constantí, justament 15 anys després de la invasió d’Etiòpia per la Itàlia feixista de Mussolini. Bikila repetiria victòria, aquest cop calçat, en la marató de Tòquio, l’any 1964.
Tres atletes, tres històries. Walker, sud-africà blanc d’una colònia britànica i que encara no era un estat independent. El Ouafi, algerià que defensava els colors de la França colonial que dominava el seu país des de feia quasi un segle. I Bikila, nascut en l’Etiòpia independent, que va viure l’ocupació italiana (1935-1941) i que va ser campió sota la bandera de la nova Etiòpia independent de Haile Selassie.